• Imprimir

Zapatero dóna per tancada la reivindicació autonòmica

LLEIS Pretén obrir una nova etapa de més coordinació entre Estat i territoris i garanteix que vetllarà per no envair competències OFERTA Insisteix a pactar amb el PP la reforma de la Constitució i la llei electoral

Montse Oliva

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, saludant ahir Federico Trillo a la comissió constitucional del Congrés
EFE

"Ha passat el temps de la reivindicació, ha passat el temps de la confrontació". L'Espanya madura que pretén administrar José Luis Rodríguez Zapatero en aquesta segona legislatura no admetrà, doncs, més exigències territorials i instarà a fer més feina en comú. Aquest és el panorama que va traçar ahir al Congrés la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, en l'exposició de les línies mestres del projecte de govern que ella mateixa dirigirà com a número dos de l'executiu espanyol. Encara que De la Vega plantegés aquest esforç addicional de coordinació com una manera "federal" d'actuar, el cert és que va deixar sentenciat que el model territorial basat en l'Estat de les autonomies és el que val i que en cap cas no es deixarà ni una petita escletxa per a futures aventures. Mentre informava la cambra d'aquests objectius, en el subconscient de De la Vega hi devia rondar la tensa i llarga negociació de l'Estatut.

Impacte autonòmic

Després d'aquell episodi, i a l'espera del que pugui dir el Tribunal Constitucional en la seva sentència, pel govern espanyol, el model autonòmic està tancat i barrat. En l'únic que es compromet a partir d'ara és a acompanyar qualsevol futura llei estatal d'un estudi d'impacte autonòmic que vetlli perquè no s' envaeixin competències dels territoris. Al grup del PSOE li va agradar tant la idea que va demanar que les autonomies tinguin la mateixa cura amb les seves lleis. I amb aquest objectiu de reforçar la cooperació, es revitalitzarà la comissió delegada d'assumptes autonòmics, un òrgan que pretenen convertir en un factor cabdal per a un nou escenari de més cohesió.

Els diputats Jordi Xuclà, de CiU, i Joan Ridao, d'ERC, no van passar per alt que aquests plantejaments no són tan senzills d'assolir com es formula des de l'executiu. Els catalans denunciaven l'alentiment que pateix el desenvolupament de l'Estatut i recordaven els compromisos que es deriven del text, com ara una negociació bilateral per al nou sistema de finançament. De la Vega no es va donar per al·ludida i assegurava que l'Estatut es desplega a un ritme "raonable". Fins i tot retreia a Ridao la "visió antiga" d'aplicar el text únicament en termes de traspassos. Sobre el finançament insistia que hi haurà un acord "entre tots" i sense que hi hagi "perdedors".

Mostrava símptomes evidents que la coordinació s'aplicarà en tot, i sobretot, de cara a un futur acord de les finances territorials. De la Vega, però, aprofitava per desmentir que l'executiu hagi posat velocitat de creuer a aquests temes a l'espera que arribi una hipotètica retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

Canvis reiterats i no

Al marge d'això, el govern espanyol va tornar a oferir diàleg al PP per afrontar una modificació "pactada i limitada" del text de la Constitució, amb els quatre elements de l'anterior legislatura: igualtat per accedir a la Corona, reforma del Senat, reconeixement del Tractat de la UE i enumeració de les autonomies. La possibilitat que es facin canvis en altres lleis, com l'electoral o la de la llibertat religiosa, sembla que atrau molt més els grups del Congrés, encara que en aquest cas l'executiu espanyol ahir va donar poques pistes d'on pensa posar els límits.