• Imprimir
• Enviar

ELRASCLET

La clau està en l'eix

Josep M. Torrent / jmtu@hotmail.com

Era previsible que, a les portes del seu congrés nacional, la pèrdua de 350.000 vots a les eleccions generals -i la constatació que una part dels seus votants havien engruixit l'abstenció- generaria tensió a ERC. És normal. També ho és que, a cop calent, els dos líders del partit, Carod-Rovira ("jo mai he tingut la direcció de l'aparell del partit", "hem d'anar cap una ERC on les coses no es decideixin en un despatx ni amb un nucli reduït de persones", AVUI, 16-03-08) i Joan Puigcercós ("hi ha la sensació que falta lideratge polític", "cal reforçar el partit", el seu blog, 10-03-08) intentin minimitzar les seves responsabilitats. Però més enllà de la tensió pròpia d'un període precongressual sembla clar que Esquerra està a punt de tancar l'etapa del tàndem que l'ha fet tenir 10.000 militants, 21 diputats al Parlament, governar la Generalitat i presidir dues diputacions, tenir 188 alcaldes, 1.600 regidors... El tàndem -per ara, que pot passar de tot...- sembla desfet. Ara bé, plantejar un debat purament nominalista no solucionarà els problemes d'ERC, al contrari. Tal com han dit Carod i Joan Carretero (de Reagrupament.Cat), el problema d'Esquerra és de credibilitat i seriositat, i, com ha suggerit Puigcercós, de ponderació. Però per tenir credibilitat, seriositat i ponderació és imprescindible dotar al partit d'un corpus ideològic ben identificat que permeti cotitzar en el mercat de les opcions polítiques a escollir. Un partit gran (com pretenen tots els seus líders) no pot ser al mateix temps al govern i a l'oposició. ERC no pot fer d'Iniciativa amb unes coses i de CiU amb unes altres... Ha de tenir el seu full de ruta. I, sobretot, ha de decidir quina és la clau de volta, a quin eix dóna prioritat, al nacional o a l'ideològic. I un cop resolt hi ha de posar noms. No abans.