• Imprimir

Avanç editorial: Vicenç Villatoro considera en el seu nou llibre que Zapatero encarna la idea de redibuixar el mapa d'Espanya, amb menys pes de Catalunya i del catalanisme

Per un vot de càstig

José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy
ÁNGEL DÍAZ

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro es declara totalment partidari de sotmetre a un vot de càstig José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy a les generals. Creu que aquesta és la prioritat a Catalunya, per sobre de la consigna socialista de triar entre el candidat del PSOE o el del PP. Villatoro demana una reacció catalana.

Contra els gestos calderonians

M'imagino que algun amic socialista podria haver llegit les pàgines anteriors i, esgotat del que li deuen semblar argumentacions barroques i tangencials, se'm dirigiria amb aire solemne, com si al final toquéssim el moll de l'os, i gairebé com un pregunta retòrica perquè la seva resposta és òbvia, és una i només pot ser una, em diria: "Però al final, tu què prefereixes? Que guanyi Zapatero o que guanyi Rajoy? Perquè només pot guanyar o l'un o l'altre. Tria". És a dir, després de tot el que consideraria circumloquis sofístics i recargolats, em tornaria a plantejar el nucli de l'argumentació socialista, el problema del mal menor, presidit pel pànic al PP. Doncs bé: què voldria, jo? Quin seria el meu resultat desitjat? Doncs que Zapatero i Rajoy tinguessin a Catalunya un fortíssim vot de càstig i que el conjunt de les forces catalanistes tinguessin un molt bon resultat i pugessin d'una manera visible. Però això no és sortir per peteneres, escapolir-se de l'escomesa, no respondre en definitiva a una pregunta clara i evident? Doncs no. Perquè per a mi és més important això, en una perspectiva catalana, que no pas qui acaba sent president del govern a Espanya. Perquè si passa això, qui sigui president del govern a Espanya n'haurà de prendre nota i d'actuar en conseqüència. Amb un resultat com aquest a Catalunya, si guanya Zapatero no podrà mantenir la política d'indiferència cap a Catalunya. I si guanya Rajoy, no podrà mantenir la política d'hostilitat. Amb aquests resultats, no vull només una força catalanista important a Madrid per tal de condicionar el futur govern espanyol en termes parlamentaris, que també. Vull sobretot que els dos grans partits espanyols s'adonin, a través de l'únic punt de veritat sensible que són els resultats electorals, del malestar de Catalunya, del descontentament català amb la seva actuació, i que en la pròxima legislatura uns i altres s'adonin que no poden governar sense tenir presents les necessitats i les aspiracions dels catalans. Dels catalanistes, que volen més poder i més recursos, i dels no catalanistes, que de vegades també han d'agafar el tren i l'avió. Vot de càstig contra Rajoy, perquè l'actitud del PP en aquesta legislatura ha estat ofensiva, sobretot en la qüestió de l'Estatut.Vot de càstig contra Zapatero, perquè no interioritzi que té el mercat electoral català controlat faci el que faci, és a dir, que el pot conservar sense fer res i deixant que es podreixin les infraestructures catalanes. I no oblidem una cosa: a partir de les nou del vespre de la nit de les eleccions, el vot de càstig i els resultats es compten en escons i només en escons. Fins a les nou del vespre es parla de l'abstenció, per fer bullir l'olla, però a partir d'aquell moment només es parla dels resultats obtinguts. De l'abstenció i dels vots en blanc ja ningú no se'n recorda. Si Zapatero manté els seus escons a Catalunya -o fins i tot els incrementa-, serà un èxit i un aval català a la política de Zapatero, encara que hagi tingut menys vots absoluts. Si Rajoy manté o incrementa els seus escons a Catalunya, serà llegit i actuarà en la pràctica com un aval a la política catalana de Rajoy. Del paràgraf anterior s'infereix una conseqüència evident: em sembla un error enorme l'abstenció catalanista en aquestes eleccions o fins i tot el vot en blanc. Em sembla un enorme error com a mínim per tres coses. Primera, perquè no serà llegit ni interpretat per ningú -tal com voldrien els seus promotors-, ni a Catalunya ni a Espanya ni al món, com un vot de protesta des del catalanisme, sinó com un vot de protesta també contra el catalanisme. Segona, perquè compensarà les possibles desercions de votants socialistes i populars a Catalunya i permetrà a uns i altres salvar els mobles i presentar els seus resultats com a positius, avalant així les seves polítiques contràries als interessos dels catalans. Tercera, perquè em sembla un gest de caràcter calderonià, teatral...