• Imprimir

ENTREVISTA: Josep Antoni Duran Candidat i secretari general de CiU

"Un canvi de govern català s'ha de decidir a Catalunya"

BIPOLARITZACIÓ · "Catalunya només tindrà vida més enllà de PP i PSOE" CENTRE · "Els extrems no han de ser el centre del debat polític" FUTUR · "No tinc per què fiar-me de Zapatero, i pot arribar el cas que administrem la nostra capacitat decisiva, que hi serà, des de l'oposició"

David González i Lluís Bou

El candidat i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran, a la seu d’Unió Democràtica a Barcelona
JORDI GRACIA

Josep Antoni Duran afronta el 9 de març les generals més decisives per a CiU. Es pot obrir una nova etapa en la política espanyola i, per vasos comunicants, també a la catalana.

Rato, Piqué, Gallardón... Són figures de centre que pleguen. Vostè se sent l'últim centrista?

No, gens. Tota CiU és una opció centrada i de centre. Amb gent de centreesquerra, de centredreta i de centrecentre. El PNB també n'és una expressió. Espanya està òrfena de centre, però Catalunya i el País Basc no. I, a Galícia, és el rumb que intenta donar al BNG el seu actual líder.

Vostè va dir en una conferència a La Caixa que la centralitat també és que els extrems no estiguin en els llocs de comandament. En l'escenari polític espanyol, qui són aquests extrems?

Jo crec que els extrems no han d'estar ni han de ser el centre del debat polític. Que no vol dir ignorar l'existència de posicions extremes, democràtiques, en la vida política. Ara bé, quan en una realitat nacional com la catalana els extrems són els qui tenen més pes en el debat polític, falla la centralitat política del país.

A qui es refereix?

A ERC o a Iniciativa per Catalunya. En la política espanyola en aquests moments els dos flancs són el PP i el PSOE, i no hi ha centre. En el cas del PP, més accentuat, perquè no té ningú a la dreta. A l'esquerra el PSOE té IU. A més, el PP i el PSOE són opcions molt diferents i no és just equiparar-les, però en alguns àmbits en la pràctica actuen igual.

Els socialistes l'acusen de ser equidistant entre el PSOE i el PP...

Hi ha una campanya perquè tothom estigui amb l'un o amb l'altre. Però amaguen que més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. Encara més, Catalunya només tindrà vida més enllà del PP i del PSOE. El tema nacional és obvi. El PP té recorregut l'Estatut. La dreta espanyola ha estat salvatge en el debat estatutari. Ha buscat la confrontació de la resta del territori amb Catalunya, buscant erosionar el govern. I el PSOE són bones paraules, tarannà. Però a mi encara em fa més mal que me l'engaltin suau. Zapatero s'està ventilant l'Estatut aprovat, no compleix amb traspassos ja promesos, i envaeix el terreny competencial. Així passa amb la llei de la dependència, amb el suport d'ERC i d'IC-Verds. I també amb les mesures de la ministra Chacón que envaeixen les polítiques d'habitatge de la Generalitat, com diuen els consellers d'Economia i d'Habitatge. Amb la inversió de l'Estat.

¿El centre a Catalunya no és avui més sobiranista que no pas autonomista?

No vull entrar en la discussió conceptual. L'autonomia és una graduació de la sobirania. La sobirania no és un concepte tancat, ni que no tingui un infinit. CiU s'adapta a les circumstàncies dels temps i a les exigències del país. És la seva obligació. En la primera etapa CiU va administrar un bon Estatut que ens ha permès avançar nacionalment, econòmicament i socialment. I en aquesta segona etapa tenim un altre deure: aprofundir en un nou Estatut que és més sobirà.

Mas proposa el dret a decidir...

El que demana Mas és el dret a decidir des de les nostres institucions allò que ens afecta a nosaltres. Això és sobirania. I jo m'hi identifico.

Per què no ha volgut un número dos de la candidatura reconegudament sobiranista?

Fals. Jo no he vetat absolutament ningú. Ni tan sols s'ha posat cap nom sobre la taula perquè el vetés. A mi tots els noms m'anaven bé, i els ha decidit lliurement CDC.

Després del 9-M previsiblement entrarem en un escenari de pactes. ¿Vostè se'n refia, de Zapatero, després de tot el que ha passat?

No tinc per què refiar-me'n. Sé que vénen quatre anys molt difícils. Del PP no en pots esperar res, i els socialistes ofereixen tan sols bones paraules. Pot arribar el cas que no ens puguem implicar en la governació de l'Estat. Que administrem la nostra capacitat decisiva, que hi serà, des de l'oposició.

¿Pot passar com ara, que Zapatero governa amb majories diverses?

Si Zapatero guanya les eleccions i opta per continuar amb ERC i IU-IC-Verds, i amb això en té prou, endavant les atxes. Que ho faci, però nosaltres no hi tindrem res a veure. I, a més, per a un pacte, al marge de l'aritmètica que ho fes possible, abans ens hauríem d'entendre en continguts. Si algú vol seure a la taula amb CiU cercant resultats, abans que res haurà de publicar les balances fiscals.

Quan l'eslògan de CiU diu 'Respectaran Catalunya', a qui es refereix?

A tots aquells que avui no la respecten. Malauradament, són molts en l'àmbit espanyol, en la política, l'economia i les institucions. Ens han perdut el respecte. És el pitjor que li pot passar a un país i a una persona. També és veritat que hem de saber guanyar-nos el respecte des de Catalunya. I a això no hi ha ajudat l'actual govern de Catalunya. S'han de corregir totes dues coses.

¿CiU té responsabilitat en aquesta falta de respecte?

És possible que hi tinguem alguna responsabilitat. No tot ho haurem fet prou bé, no? En l'Estatut tots ens vam equivocar una mica, ho hem reconegut. Recordin el president Pujol quan va dir que "no ens hem agradat". Però no s'hi val això de pontificar que tots són iguals. Quan CiU governava i era forta a Madrid, Catalunya era respectada. Ha estat maltractada sempre, però amb CiU era respectada i fins i tot envejada. En canvi, ara ni es fa respectar des del govern de la Generalitat ni des d'IC-Verds i ERC quan han estat decisius aquests quatre anys a Madrid.

Si pacta amb Zapatero, ¿això inclourà un canvi de govern a Catalunya?

Ara cal intentar que el país reaccioni per dignitat i que sintonitzi amb el crit nacional. Coi, Catalunya s'ha de respectar! Però els asseguro que CiU no situarà en la hipotètica taula de negociacions amb el PSOE un canvi del govern català. Això s'ha de fer des de Catalunya i entre els partits catalans, quan sigui el cas i si es pot fer. No a la Moncloa ni a Ferraz. No estem disposats a assumir aquesta responsabilitat, seria una vergonya. Ara bé, el resultat polític del 9-M, òbviament, influirà sobre el futur polític de Catalunya. Qui vulgui estar cec i no veure-ho que segueixi cec. El 9-M s'hi posa una primera pedra, perquè la política té vasos comunicants. És així a tot arreu. I no serà perquè tinguem intenció de supeditar el futur polític de Catalunya a Ferraz o la Moncloa.

Què succeirà si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut?

Jo estic convençut que l'Estatut, el seu pinyol, és constitucional. La sentència sobre l'Estatut valencià és positiva i important en aquest sentit. És un primer pas del Tribunal Constitucional per reconèixer, si més no, una part important del nostre Estatut. Si arriba una sentència adversa, l'haurem d'afrontar, però demano que l'abordem de manera diferent de com hem fet el debat estatutari: amb unitat política. I això requereix una reflexió conjunta de les forces polítiques abans d'obrir la boca. No tornem a cometre l'error de mirar-nos de reüll, com vam fer en la negociació estatutària.

L'han criticat pel vídeo de precampanya que parlava de la immigració. Li han dit 'xenòfob'. ¿Creu que ho era, o per què no?

Parlaré d'immigració tot el que calgui, i també dels deures dels nouvinguts. No té sentit que Zapatero només ho faci a París amb Sarkozy i decideixin fer fora tots els immigrants sense papers i que aquí no se'n pugui parlar. De la immigració se n'ha de parlar aquí i davant els ciutadans d'aquí. El vídeo no és xenòfob. Convidem la gent a no callar, a parlar sobre moltes qüestions. Al vídeo apareix un titular que diu que un pare no vol portar la filla a l'escola perquè no faci gimnàstica. El Parlament Europeu va denunciar justament dimecres això mateix en una resolució. Hem de respectar els seus orígens però no a compte de perdre la nostra identitat.