• Imprimir
• Enviar

Adéu, Boadella

El dramaturg Albert Boadella intervenint en una roda de premsa
ARXIU

El darrer llibre d'Isabel-Clara Simó és una carta oberta a Albert Boadella, una resposta directa al seu Adiós Catalunya, en què el dramaturg afirma que marxa perquè el virus del nacionalisme s'ha propagat. L'autora, en l'extracte que reproduïm, elabora un decàleg per rebatre les tesis de conxorxa que defensa l'artista.

Algunes conclusions, o com el pantà ja s'ha assecat

Primer: si repassem la seva producció teatral vostè ha fet un espectacle pràcticament cada any. (...) Ha produït massa, massa de pressa i tenint com té una imaginació desbordant, s'hi ha confiat. Ha comès el defecte més freqüent dels catalans: la improvisació.

Segon: el seu esquema ideològic és tan primari com el d'un skin de setze anys: el nacionalisme és un mal en si mateix, és intrínsecament pervers; però només el català, perquè els altres nacionalismes, o no existeixen, segons diu, o són una cosa remota, en el temps o en el passat, i que no l'afecta gens a vostè.

Tercer: un bon dia, vostè va passar de moda. Es repetia i l'època havia canviat. Davant d'aquest fet, va preferir trobar un culpable al si mateix de la seva companyia i l'altre era Pujol i quan aquest es va retirar, aleshores va creure que tot el país era el seu enemic.Vostè, està profundament mancat d'autocrítica.

Quart: és vostè una persona violenta. Insulta i agredeix qualsevol que se li posi davant (...) Ha insultat sense manies els nacionalistes, però s'ofèn en extrem si els nacionalismes no l'aplaudeixen. (...) El seu màxim deliri va ser quan va dir que els espanyols haurien de portar els seus tancs contra Catalunya.Vol que els tancs espanyols ens exterminin perquè volem la llibertat, no perquè ens tingui mania!

Cinquè: durant el procés de l'escriptura d'aquest llibre, he aprofitat per preguntar per vostè als meus amics nacionalistes, però també als espanyolistes, a gent del teatre i a coneguts diversos. La primera reacció ha estat la d'indiferència, com si els parlés de la guerra de Cuba.

Sisè: vostè ha estat el promotor principal de Ciutadans. Respecto tothom i crec que a Catalunya hi ha espai per a tothom, però mai no he acabat d'entendre què pretenen, a part de frenar el català, tan agònic ara com fa deu anys. Vista però la reviscolada que ha tingut el seu nom, em pregunto si són els Ciutadans els qui s'aprofiten de vostè o és vostè qui s'aprofita dels Ciutadans.

Setè: vostè qui voldria ser de debò és Dalí, però en la seva decadència ha culpabilitzat la llengua de no poder volar més enllà dels Països Catalans. En castellà ha fet alguns dels seus espectacles i amb un èxit regular i ara diu que s'hi dedicarà del tot; el castellà l'entén molta gent al món.

Vuitè: diuen que és un reaccionari. Ara bé, en totes les obres i èpoques sí que considero que és un pensador superficial; no ha aprofundit mai en cap dels temes que ha tocat. És brillant, això qui ho dubtaria?, però superficial.

Novè: ens diu adéu i ho ha fet amb una roda de premsa i un llibre. A mi, en aquest país, no em sobra ningú, ni li tancaria la porta a ningú de fora. Que Boadella se'n va? Doncs bon vent i barca nova!

Desè: i si no és molèstia, Boadella, no torni.