• Imprimir

ENTREVISTA: Joan Ridao*

"Votar el PSC reforça el PSOE i el maltractament al país "

GOVERN · "La política d'aliances de Zapatero no afectarà l'estabilitat de l'executiu català" REPTE · "No em plantejo dimitir perquè cap enquesta preveu que perdem el grup a Madrid" FUTUR · "Estem oberts a parlar amb CiU si la federació està realment disposada a saltar la paret"

David González i Sandra Arenas

Joan Ridao abans de començar l'entrevista
FRANCESC MELCION

Joan Ridao afronta la precampanya de les eleccions generals amb el convenciment que ERC mantindrà el grup propi al Congrés.

Què li han portat els Reis?

Amb això sóc un home convencional. M'han portat roba d'abric per afrontar la campanya en millors condicions. Però espero que em portin un altre regal -els Reis d'Orient, no pas els de ponent, dels quals espero més aviat poc-: que ERC tingui un grup propi a Madrid que ens permeti ser decisius.

Decisius per fer què?

En aquesta legislatura els mites del catalanisme majoritari, que pensava que contribuint a la governabilitat de l'Estat Catalunya podria assolir un bon nivell d'autogovern, han fracassat. Espanya no dóna més de si des del punt de vista de la descentralització política. Però això no vol dir que no es pugui fer res. Es poden aconseguir millores en inversions en infraestructures i polítiques socials, un model de finançament més just i, a pesar de tot, que Espanya culmini la transició democràtica.

Per tant, tornarien a pactar amb el senyor Zapatero...

Si depèn d'ERC, el PP no governarà mai i si hi ha alguna formació amb què ERC manté alguna afinitat només pot ser el PSOE. Però aquests acords només poden ser puntuals; difícilment hi pot haver una aliança estable, com no hi ha estat en aquesta legislatura. Al final fins i tot CiU ha votat tantes lleis com ERC. Si fem balanç, de 170 lleis n'hem votat al voltant de 140. No han estat tan dolentes. N'hi ha que diuen que a Madrid no se'ns hi ha perdut res. Doncs se'ns hi ha perdut tot, començant pel nou model de finançament.

¿Serà una de les condicions d'ERC per pactar amb Zapatero?

Si en matèria d'inversions hi ha hagut un bon acord bilateral entre governs, res no impedeix que ara també n'hi hagi un de bo. Però prèviament hi ha d'haver un consens a Catalunya entre agents econòmics i partits. No es pot reproduir la dinàmica de la negociació de l'Estatut.

Això implica un acord al Parlament?

L'instrument no fa la cosa. Però hauríem de fixar un objectiu fonamental: quin percentatge de reducció del dèficit estem disposats a assumir. A nosaltres ens agradaria recuperar alguns dels plantejaments que es van posar damunt la taula en les negociacions del 30 de setembre. Que en quinze anys poguéssim arribar a resultats equivalents als models de concert econòmic.

Montilla ja ha dit que tot això queda per després de les eleccions generals.

Sóc conscient que el clima electoral ho contamina tot i no facilita res. Ara és el moment de fer propostes i que tothom digui a quins objectius està disposat. Després del 9-M hi ha d'haver una ofensiva sobre aquest tema a les Corts generals.

Hi ha la possibilitat que al govern de l'Estat amb qui hauran de negociar hi hagi altres forces a més del PSOE. CiU, per exemple. Com afectarà el govern català?

Les aliances del PSOE no posaran en qüestió l'estabilitat del govern de Catalunya. La primera derivada d'un eventual acord PSOE-CiU és neutralitzar CiU i Artur Mas a l'oposició a Catalunya. I si el PSOE no té prou majoria, farà el que ha fet la segona part d'aquesta legislatura: practicar una política d'aliances de geometria variable.

Zapatero no ha complert els seus compromisos amb Catalunya i hi ha una certa sensació que ha pres el pèl a tots els partits catalans. Zapatero és una persona poc de fiar. Només cal recordar que va prometre que donaria suport a l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, que a la tardor hi hauria una proposta de model de gestió de Renfe, que al gener es faria efectiu el traspàs de Renfe... A més, des del punt de vista polític té una personalitat més aviat líquida. Dit això, si rep a les urnes la legitimitat per ser president, des de Catalunya tenim l'obligació d'entendre'ns-hi.

¿La proposta de Carod de convocar un referèndum el 2014 dificulta una entesa amb el PSOE?

Podem tenir defectes, però Esquerra parla clar. No enganya. Zapatero va arribar a acords amb nosaltres la passada legislatura sabent que som un partit independentista.

Si es van manifestar amb CiU demanant millors infraestructures, què impedeix que ara hi hagi a Madrid una certa unitat del catalanisme?

Per part nostra res. Una de les màximes vocacions que ens mou a fer política en els pròxims quatre anys és propugnar la unitat dels partits, començant per CiU, que és indispensable per arribar a un acord en finançament. A l'Estat és una de les dues forces que representa millor el catalanisme polític. Els electors conservadors tenen CiU; els progressistes, ERC. El PSC no aspira a tenir grup propi i ICV està diluïda dins d'IU. Amb el fracàs de la reunió bilateral, queda més clar que mai que votar el PSC reforça el PSOE i el maltractament al país.

Si ara hi hagués un govern CiU-ERC a Catalunya, segur que podrien condicionar l'elecció del president de l'executiu espanyol.

Tenim un acord per a aquesta legislatura i som gent seriosa que compleix els seus compromisos. La perspectiva de superar el marc institucional, a pesar de les fugides endavant de Mas, no ha canviat. Estem disposats a parlar amb CiU en el futur si realment la federació està disposada a saltar la paret. Però avui ens sentim còmodes amb els nostres socis.

¿Es poden sentir còmodes amb un partit que diu coses com ara que s'ha d'arrencar la crosta nacionalista dels mitjans públics catalans?

No és una situació còmoda. Però hem pogut arrossegar el PSC cap a posicions impensables fa un temps. Es veu quan Montilla recomana utilitzar productes etiquetats en català o quan diu que se sent orgullós de governar amb independentistes. ERC se sent confortada per haver guanyat la batalla ideològica.

El PSC ja els va fer fora del govern una vegada. ¿Té la seguretat que no tornarà a passar?

Les vicissituds del govern anterior van tenir com a comú denominador el debat de l'Estatut. Ara no hi ha hagut diferències profundes que puguin fer pensar que la legislatura no s'acabi feliçment.

Tornem al 9 de març i posem-nos en el millor dels escenaris per a vostè. Treu un gran resultat. ¿Li agradaria formar part del govern espanyol?

No em fa una especial il·lusió ser ministre ni hem vingut al món per governar Espanya. Ara: volem condicionar aquest executiu perquè volem ser el correctiu del PSOE. Això també vol dir que el PSOE no s'arronsi davant del PP, que ha acabat imposant les seves tesis en l'Estatut, el debat basc, etc.

Situem-nos ara en el pitjor dels escenaris per a vostès i imaginem que perden el grup propi. Dimitiria?

No preveig aquest escenari perquè cap enquesta diu que perdem el grup. A més, les enquestes amb ERC no l'han encertat mai. Cap enquesta ens donava el 2004 vuit diputats. No estic espantat, sinó esperançat per superar l'escenari que preveuen les enquestes.

Tot apunta que un dels principals conflictes amb l'Estat serà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Quin és el seu pla B?

Una de les constants que pesen sobre l'ànim dels catalans és la desorientació. A curt termini hi ha una eventual sentència que avui no té una resposta unànime dels partits. Hi ha d'haver una resposta contundent i unitària a l'Estat, però no ens hem d'obsessionar. No descarto res, però tornar a plantejar un referèndum sobre l'Estatut és un autèntic brindis al sol.

A partir del 9-M es precipitarà la cursa dels lideratges a ERC de cara al pròxim congrés. ¿És dels que creu que hi haurà una batalla campal?

Hi haurà d'haver renovació i canvis a tots els nivells. També haurem de decidir coses importants de cara al futur de la política catalana, però ara no tinc el congrés al cap.

* Joan Ridao és el candidat d'Esquerra al Congrés de Diputats