• Imprimir
• Enviar

ENTREVISTA: Artur Mas*

"Espanya no es construirà a base de fotre els catalans"

ALIANCES · "No tenim cap obligació de pactar a Madrid" ESCENARI · "Tenim una situació d'emergència, amb un PP desbocat contra Catalunya i un PSOE passota" TRIPARTIT · "Els dirigents d'ERC haurien de treure la crosta espanyolista de la direcció del PSC"

David González i Albert Balanzà

Artur Mas al Passeig de Gràcia després de l'entrevista amb l'AVUI
CRISTINA CALDERER

Artur Mas rep l'AVUI al seu despatx de la seu nacional de CDC a Barcelona, on comenta el moment de l'escenari polític espanyol i català deixant obertes totes les opcions de CiU. Presència a la manifestació de l'1-D pel dret a decidir, veto als pressupostos de l'Estat al Senat, reprovació de la ministra Álvarez... ¿CiU ha deixat de ser responsable? No. CiU simplement està sent exigent. No podíem tolerar les xuleries impertinents de la ministra, havíem de ser coherents amb el que vam votar al Congrés i la manifestació lligava amb la meva conferència del 20 de novembre.

Per tant, després del 9 de març, seguiran pactant a Madrid...

O no. No tenim cap obligació de pactar a Madrid. Vull recordar que Pujol, artífex de grans pactes, va fer caure el govern de Felipe González.

Era una situació molt diferent...

Bé, però és que ara també tenim una situació d'emergència amb un PP desbocat contra Catalunya i un PSOE passota. I l'Estatut al TC, el govern català que no està a l'altura... i CiU ha de ser exigent. Això no vol dir ser intransigent.

¿CiU votaria José Bono com a president del Congrés?

Bono és l'expressió de l'espanyolisme pur i dur per part del PSOE, això és clar. I segons Maragall, i jo m'ho crec, amb l'aval de Montilla, quan va aspirar a liderar el PSOE.

Però el PSC qüestiona Bono...

Perquè li deu convenir a Chacón per treure's una mica de crosta nacionalista espanyola. El problema no és Bono com a president del Congrés, sinó si Bono està disposat a complir amb Catalunya o no. I avui la resposta és no: ni papers de Salamanca, ni Estatut, ni inversió, ni lleis socials sense invasió competencial...

¿Però aquest discurs exigent, combinat amb la seva conferència del 20-N, serà vàlid per després del 9 de març?

Sí, perquè jo no vaig proposar un programa per al 9 de març, sinó un horitzó per al catalanisme del segle XXI. Les eleccions són una pedra de toc, però no l'única. Vaig parlar de transformacions de país: de nació plena, d'identificació dels ciutadans, de dret a decidir sense límits...

Què significa dret a decidir?

Que allò que els catalans acorden és el que val si ho fan de manera democràtica i pacífica. I que hem de fer valer la força de la democràcia i el consens. Inclou el dret a l'autodeterminació, però també el sí a l'Estatut. I també vull dir que el dret a decidir no té límits, però, com qualsevol dret, ha d'anar acompanyat d'uns deures.

Duran diu sí a l'autodeterminació i no a la independència...

La independència és conseqüència o no d'aplicar el dret a l'autodeterminació.

La postura de Duran és molt clara...

Jo també la tinc molt clara. El dret a l'autodeterminació inclou la possibilitat de la independència. I s'ha de fer per consens, perquè si no, no val. La societat ha d'estar cohesionada.

¿Una independència aprovada pel 51% dels catalans és vàlida?

Legalment no, perquè no hi ha llei interna espanyola que ho avali. Ara, exercir el dret a decidir pel 51% no és suficient. Perquè ens pot portar a una fractura social. ¿Si l'Estatut s'aprova per dos terços i la llei electoral també, el dret a decidir no val dos terços, també, com a mínim? És pur sentit comú.

És curiós que coincideixi en l'argument de fons d'ERC quan justifica estratègicament el pacte amb el PSC al govern català com una via per ampliar la majoria social sobiranista.

Ho justifiquen així, però cometen un greu error. Perquè per catalanitzar el PSC, per transformar el PSC, com diuen ells, ERC ha entregat tot el poder gratis al PSC. Ara mateix, el que haurien de fer els dirigents d'ERC és treure la crosta espanyolista de la direcció del PSC.

Per a vostè, el PSC també era la primera opció de pacte ara fa un any.

Jo en tenia dues. Vaig començar pel PSC perquè tenien 37 escons i no 21. I fa quatre anys la primera i única opció de pacte era ERC. El pacte amb el PSC tenia sentit per aplicar l'Estatut. Però el PSC amb ERC es permet dir que a TV3 i a Catalunya Ràdio hi sobra tota la crosta nacionalista i no passa res, boicotegen la inversió a Catalunya i no passa res...

¿Ha de passar alguna cosa a Catalunya després de les eleccions del 9-M?

No necessàriament..., però potser sí. Ara bé, si CiU és imprescindible, si serveix per decidir a Madrid, és evident que també ha de servir per decidir a Catalunya.

El PSC tornaria a ser la seva primera opció de pacte a Catalunya.

Jo no estic dient això. El que dic és que si algú es pensa que CiU serveix a Madrid per pactar quan calgui i ha de ser relegada a Catalunya a una habitació fosca, doncs no.

Concreti: què pot passar?

Doncs que nosaltres haurem portat en el programa unes mesures de qualitat democràtica que s'hauran de complir i que el PSC ha d'entendre que no li podem donar suport a Madrid, perquè forma part del grup del PSOE, si relega CiU a Catalunya.

¿Mesures com que a la llei electoral catalana hi figuri que tingui la presidència la força més votada?

No hi vull entrar, però que ningú confiï en una CiU arraconada.

Ha dit que té un pla B per si el Constitucional retalla l'Estatut. ¿Si això passa i el seu pla B no es pot aplicar, s'haurà de complir l'Estatut, quedi com quedi?

No. Però també depèn de les majories que siguem capaços de construir a Catalunya. Si el TC retalla l'Estatut, hi haurà un xoc de legitimitats. I recomanaré que un Estatut rebaixat no s'accepti. Però el poble s'hauria de poder pronunciar. Si això ho volen impedir des de l'Estat, el Parlament representa el poble. I també he parlat del govern de concentració. Si el PSC s'hi avé, més força tindrem.

Vostè va pactar l'Estatut amb Zapatero i justament ara l'expresident Pujol ha dit que CiU s'hauria d'haver plantat. Com s'ho ha pres?

No ho va dir, això. Va dir que potser... Pujol va estar al corrent fins pràcticament a l'últim moment de la marxa de les negociacions. I va deixar llibertat total als dirigents de CiU per prendre les decisions que calgués. No estava decidint, perquè tampoc li tocava, però no estava al marge.

Però no li pesa no haver-se plantat?

Personalment potser sí, com a país no. Ara, és molt fàcil jutjar això després. També a Macià li van dir el 1932 que era un traïdor. La situació estava podrida, amb un PSC presentant esmenes, ERC i ICV negociant bilateralment, l'Estat abrandat, boicot als productes catalans, andanades dels militars i de l'Església, un PSOE espantat i un PP crescut. I vam tirar endavant.

¿Ha canviat molt la situació ara, que torna el boicot, que Bono diu que les nacions són un invent, que vostè parla de manca de qualitat democràtica a Espanya?

Vam fer una aposta amb una nova generació de polítics espanyols. I en part ha fallat, perquè tenim una gent a l'altra banda de la taula que són més frívols i més inconsistents del que ens pensàvem. Potser també nosaltres hem estat més ingenus del que ens pensàvem. Però si el primer any d'aplicació ja comencen a retallar vol dir que no hi ha lleialtat, no hi ha altura de mires, no hi ha sentit d'Estat. Si els espanyols es pensen que construiran Espanya a base de fotre els catalans, s'equivoquen. Potser es construiran la seva Espanya, però no una Espanya on hi càpiguen els catalans.

En quina fase constructiva està ara la Casa Gran del Catalanisme?

En la de guanyar massa crítica per fer un projecte de país i superar la situació.

¿La Casa Gran pot ser la nova marca electoral de CiU?

No descarto que a l'entorn d'aquest concepte fem coses, amb gent que ens ajudi més enllà del partit.

Vostè serà el candidat de CiU a les eleccions al Parlament del 2010...

He dit que estic disposat a ser-ho. I el fet d'impulsar la Casa Gran no vol dir deixar la primera línia política. Si se'm vol, em tornaré a presentar.

¿I també ho serà en el cas que CiU es presenti amb una nova marca?

Home, si estic impulsant tot això...

¿CDC no té clar el número 2 de la llista de Duran i Lleida?

No ho tenim decidit, per respecte al mateix partit. No és dolent que hi hagi aquest debat, perquè qualsevol que surti de la tria serà un perfil catalanista, nacionalista català.

¿Es tracta de compensar des del sobiranisme un cert perfil de Duran que no agrada en alguns sectors de CDC?

Jo no ho he plantejat mai així. El nostre electorat s'ha d'identificar amb un programa i amb un projecte. Molts dirigents de CiU donarem la cara per aquesta candidatura.

Oriol Pujol li va plantejar ser el número 2 de la llista a Madrid...

Sí, però jo vaig considerar que tenia un millor perfil per fer altres funcions. L'hi vaig dir i ell ho va acceptar.

* Artur Mas és president de CiU.