• Imprimir

ELRASCLET

L'abstenció com a resposta

Marta Lasalas / mlasalas@avui.cat

Quan encara no ens hem refet del caos de Rodalies, arriba l'informe PISA per dir-nos que els escolars catalans són a la cua de la OCDE i de l'Estat espanyol per la seva escassa competència en comprensió lectora, matemàtiques i coneixements científics. Mentre ens recuperem de la sotragada, no per repetida menys dolorosa, ens assabentem que tres nens s'han contagiat d'hepatitis C durant la diàlisi a la Vall d'Hebron i que la consellera Marina Geli diu que es tracta d'un accident que no s'arribarà a aclarir -¿amb quina moral espera Geli que els pares portin ara els seus fills a fer la diàlisi?-. Mig estabornits, arriba un punt en què comença a inquietar obrir els diaris. Sobretot perquè rere informacions que posen els pèls de punta apareix un govern que opta per treure'ls importància o senzillament xutar a executius del passat les responsabilitats, mentre que l'oposició continua abstreta en el seu melic per construir la casa comuna.

La feina serà ara per als estrategs electorals, que hauran de convèncer, per no dir arrossegar, els ciutadans a anar a votar. La bona fe del personal s'està esgotant i de mica en mica va prenent cos un cert rum-rum d'abstenció. Evidentment no té la força d'un partit organitzat i el seu missatge no s'escamparà amb la contundència dels eslògans electorals. Però el caldo de cultiu hi és i l'han cuinat els mateixos que ara l'hauran de combatre. Al mes de març els partits es poden trobar amb un problema: pot passar que l'emprenyament dels catalans esclati en un sorollós silenci a les urnes i que ni tan sols la crida contra el llop popular mobilitzi els habituals de les generals. No hi ha dubte que aquesta serà una opció tan legítima com qualsevol altra i que tindrà el mateix dret a reclamar respostes.