• Imprimir

Relacions PSOE-PSC

Què va passar amb ZP?

MONTILLA · El president va referir-se dijous al Parlament a la conversa amb el líder del PSOE en què li va comunicar que no volia que ell encapçalés el govern SOCIOVERGÈNCIA · El PSOE preferia un govern presidit per Mas amb Castells de conseller en cap MADRID · CiU hi tindria un o dos ministeris

Marta Lasalas

José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero conversant durant una visita del president del govern espanyol a Catalunya
GUILLEM URBÀ

Primera hora de la tarda del 6 de novembre de 2006. A l'aeroport de Barcelona el sol il·lumina un cel sense núvols. No obstant això, mentre José Montilla es corda el cinturó de seguretat a l'avió, sap que a Madrid l'espera tot un xàfec.

El dia abans s'havia anunciat públicament la reedició del tripartit amb Josep-Lluís Carod-Rovira de vicepresident. Aquest havia estat el resultat final de quatre dies trepidants de negociacions entre PSC, ERC i ICV després que l'1 de novembre CiU havia guanyat les eleccions, però els tres antics socis podien tornar a sumar. El PSC sap que el PSOE no vol de nou un tripartit incòmode a Catalunya que proporciona sucosa munició al PP, però els socialistes catalans no estan disposats a renunciar-hi. Després de negociar contrarellotge, l'acord es fa públic immediatament per impedir interferències de Madrid. José Luis Rodríguez Zapatero tornava amb avió de l'Uruguai quan va conèixer la notícia. El secretari d'organització del PSOE, José Blanco, era a Xile. Ningú els havia avisat. Quan finalment Zapatero i Montilla contacten per telèfon, queden per parlar-ne.

Un cop a Barajas, Montilla, acompanyat del seu cap de premsa, Toni Bolaño, es dirigeix amb un cotxe llogat a la Moncloa. Abans de les quatre entren a la seu del govern. La reunió se celebraria a les dependències on el president rep les visites. Tots dos sols durant més de tres hores. Tenses. Molt tenses.

Zapatero comunica a Montilla el rebuig a un pacte amb ERC que l'afebleix davant del PP, i també la seva preferència per l'acord amb CiU. Era un secret a veus. Es deia que el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba ja havia abordat amb Josep Antoni Duran la seva entrada al gabinet de Zapatero. S'insinuava fins i tot un segon ministeri de CiU -al qual aspirava Jordi Vilajoana-; que a Catalunya, la presidència de la Generalitat hauria de ser per a Artur Mas; que Montilla no seria al govern, i que un altre socialista, probablement Antoni Castells, seria conseller primer.

Però el PSC no vol ni sentir a parlar de la sociovergència. Montilla replica a Zapatero que el pacte amb CiU seria un error perquè representaria la "mort" del PSC i recorda al líder del PSOE que el seu és un partit autònom i fixa la seva política a l'executiva i al consell nacional.

Montilla surt de la Moncloa a dos quarts de vuit i torna immediatament a Barcelona per acudir a l'executiva del PSC aquell mateix vespre al carrer Nicaragua. El pols està obert. Però la formació catalana és conscient que al PSOE no li interessaria entrar en confrontació amb el PSC. Amb el primer tripartit, Blanco ja havia intentat trencar el front socialista català i no se'n havia sortit. Això no obstant, no es poden arriscar a un rebregada pública al comitè federal que se celebrarà 12 dies més tard. Els diputats Dani Fernández, Teresa Cunillera i Carme Chacón, i el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, s'encarregarien d'estovar l'ànim al PSOE. El mateix Montilla mantindria contactes. Fins i tot un viatge llampec a Sevilla per lligar el suport de Manuel Chaves.

Quan el dissabte 18 es va reunir el comitè federal del PSOE, la feina estava feta. Montilla va acudir al carrer Ferraz amb taxi. De manera extraordinària, atès que els membres de l'executiva no hi intervenen, va prendre la paraula davant del comitè federal per explicar l'acord per governar la Generalitat. El torn d'intervencions va permetre escoltar el suport de dirigents del PSOE afins al PSC, però també va haver-hi sorpreses com l'adhesió del president de Castella-la Manxa, José Maria Barreda. Pocs recordaven que Barreda i Montilla s'asseien junts a l'executiva, i això havia afavorit les bones relacions. El comitè federal va avalar amb una ovació el pacte i es va rubricar amb el vistiplau de Zapatero.

Però aquest episodi va marcar un refredament -amb símptomes de congelació- de la relació entre el líder del PSOE i el del PSC. Per refer vincles han resultat claus la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega i el ministre Rubalcaba. No obstant això, confessions com la de Montilla dimecres al Parlament dient que és president malgrat el PSOE demostren que no s'ha recuperat encara la cordialitat perduda.