• Imprimir
• Enviar

Amb all i bitxo

Recordant Lluís Bettonica

Carme Casas

Lluís Bettonica va difondre l'evolució de la cuina basca, de cuiners com Subijana i els Arzak EFE

El dia 17 de març va morir a Barcelona el periodista Lluís Bettonica, estimat amic i col·lega, el vessant professional més conegut del qual va ser sens dubte la gastronomia. Arran de la trista notícia, la majoria de diaris es van limitar a fer breus i superficials comentaris al·lusius a la seva trajectòria en l'esmentada matèria, tot obviant els aspectes com a humanista, cosmopolita i polièdric, que, per als qui el vam conèixer, van ser els trets més atractius de la seva personalitat.

La majoria ignora que, per exemple, Bettònica, italià de naixement i barceloní d'adopció, va ser també un excel·lent i prestigiós comentarista esportiu i/o que, conjuntament amb Néstor Luján, va escriure el 1971 un considerable llibre de ben diferent tarannà: Y Mussolini creó el fascismo.

La mort del que va ser també inoblidable company de viatge, m'ha dut a revisionar aquests dies els últims 25 anys del segle XX, en l'àmbit del qual es fa palesa la importància d'aquest personatge en tant que innegable coordinador i difusor de l'evolució de la cuina a Espanya -sobretot a Catalunya i el País Basc- des de la mort de Franco fins ara mateix, quan aquests països encapçalen les avantguardes mundials. I la conclusió és una i molt clara: hi ha un tram d'història que encara ningú no ha arribat a escriure.

Per tant, ja és hora que es comenci a dir que la vinculació del periodista amb els moviments innovadors inspirats en la nouvelle cuisine, que va atiar i promocionar des del primer moment, va ser tan valuosa i eficaç com, tot i salvant les diferències sociopolítiques circumstancials entre països, la que als setantes i vuitantes duien a terme a França els més potents Henry Gault i Christian Millaud. No seria històricament cabal oblidar que Bettonica va ser en certa manera el difusor i animador de l'eclosió de la nova cuina basca i llurs il·lustríssimes "once magníficos", així com també de la rotunda i quasi paral·lela embranzida de la catalana, que van protagonitzar Josep Mercader, Ramon Cabau, Lluís Cruañas i, entre d'altres, Rosa Grau, al rutilant Florian.

Crucial va ser també la col·laboració que des de l'any 1976 va mantenir Lluís Bettònica amb els artífexs de la llavors emergent revista temàtica Club de Gourmets, i compresos els primers congressos gastronòmics internacionals que immediatament se'n van derivar i que van exercir de clau per obrir les més matineres vies de comunicació cultural amb aquella Europa que encara vèiem, en tots sentits, tan lluny.

A l'enterrament de Lluís Bettònica hi va assistir la plana major de la gastronomia provinent de tot Espanya: des d'Arzak i Subijana a López Canís, fundador del grup Gourmets. Bé per la solfa. Ara falta la lletra.