• Imprimir
• Enviar

Engrunes

Joan Oliver

2000

Els clàssics deien que la vida es regeix per cicles de set anys. Ara fa set anys, el PP va guanyar per majoria absoluta a Espanya i CiU governava en minoria a Catalunya. El PP no necessitava CiU al Congrés i CiU necessitava el PP al Parlament. En els seus darrers anys de president, en Jordi Pujol va desestimar la possibilitat de formar una majoria parlamentària alternativa amb ERC, o el PSC, o tots dos, i es va aferrar a l'estratègia de sempre: entendre's amb els qui manaven a Madrid. Suposo que esperava que vinguessin temps millors, però no van venir. El suport del PP a CiU va ser la coartada perfecte per formar els governs tripartits. Des del 2000 han estat set anys d'anar cap avall.

2007

El país està esllanguit com no ho havia estat en moltes dècades. Sense tremp, sense nord. Sembla difícil que pugui anar més avall, però enlloc no està escrit que els pobles no puguin deixar-se morir. Portem uns mesos d'ebullició en el món nacionalista. Els que no volen que el país se'ns mori s'empesquen iniciatives de tota mena per mirar de reviscolar-lo. Per mirar de recuperar les ganes i l'orgull de ser catalans. De moment és un garbuix d'interessos partidistes, d'afanys de protagonisme, de bones intencions... una mica de tot. Costa de treure'n l'aigua clara però val més això que la pau dels cementiris. I, posats a ser optimistes, podríem pensar que alguna cosa en sortirà de tot plegat, encara que només fos perquè després de set anys de vaques magres diuen que en venen set de vaques grasses.

2014

D'aquí a set anys, dia per dia, en farà tres-cents que ens van imposar un mal tracte. Ja fa temps que hi ha gent que pensa que aquest aniversari pot ser una bona excusa per fer un nou tracte. I de tracte, a dia d'avui, costa d'imaginar-ne cap que no sigui el divorci. Imaginar és molt barat, però el que passi el 2014 no depèn de les proclames que ens empesquem, sinó del camí que fem. I, avui, 11 de setembre del 2007, podríem fer un modest primer pas només que tots els que ens diuen què faran el 2014 ens fessin el favor de dir-nos què faran demà mateix. I és que, tornem als clàssics, "¿De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe, si no té obres?".