• Imprimir

BÚSTIA

Llull, insultat a Mallorca

Les cendres de Ramon Llull, el patriarca de les lletres catalanes, es deuen haver estremit sentint els brams d'aquest bàrbar analfabet amb uniforme que s'ha atrevit a dir que el català és "un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado".

Gràcies a Ramon Llull (que també escrivia en àrab), el

català fou, en ple segle XIII, la primera llengua europea en què parlà la filosofia, al costat del llatí.

Esperem que el Defensor del Poble correrà a defensar els drets de Saïda Saddouki, model de dignitat i valentia per a les dones mallorquines.

Manuel Casanoves

Barcelona

Crida a la calma?

Em fa molta gràcia -evidentment, parlo en clau d'humor negre- que tots el que criden la ciutadania a la "calma" respecte a la pujada de les nostres hipoteques siguin precisament els qui segurament no en tinguin o que cobren uns fabulosos sous, que per cert ja s'han procurat a apujar en poc temps.

Nosaltres, la resta dels mortals, vivim amb uns sous que no pugen al ritme que ho fa l'IPC, l'Euribor i d'altres indicadors econòmics que enriqueixen els que ja són rics i que des de les seves taules juguen a una mena de Monopoli.

Jo els demanaria als qui manen -sí, als polítics- que es deixin de tanta demagògia i que facin alguna cosa pels seus ciutadans, per tal que no haguem de tornar a l'època de les comunes o a viure sota un pont.

Rosa Sàez i Codina

Figueres

Contradiccions a CiU

Poc després que Carod formulés la seva proposta de convocar un referèndum per al 2014, va sortir Felip Puig dient que CiU portaria al Parlament una moció que aniria en aquest sentit per tal de donar-li més oficialitat. Em vaig alegrar i vaig pensar que, encara que només fos de cara a la galeria, CiU es plantejava seriosament l'opció independentista en un futur immediat. Però aquesta il·lusió, aquesta trempera, ha durat poc. Duran i Lleida ha sortit dient que, a ell, aquest referèndum li importa un rave. No sé si som conscients de la gravetat d'aquesta desqualificació... Si Carod hagués dit el mateix d'una proposta de Puigcercós, tots els diaris obririen les seves portades amb titulars escandalosos sobre aquesta qüestió. Per què no hi ha una mateixa vara de mesurar?

Ramon Ferrer i Valero

Sabadell

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio reflecteix fidelment la situació del país: augmenten els Problemes domèstics i desapareix La solució. Carles Pérez és un bon professional que comptava amb uns magnífics col·laboradors. Crec que molts oients el trobarem a faltar. Però ara es porta l'estil del hi, hi, he, he. Catalunya Ràdio, on vols anar a parar? Em penso que ni l'oracle ho deu saber.

Teresa Soriano Escuté

Barcelona

Oficines de farmàcia

Quin es el rovell de l'ou del sistema sanitari català? Vostès deuen creure que és l'ICS, oi? Doncs no. El col·lectiu que permet que una bona part del sistema funcioni és el dels farmacèutics, propietaris d'una oficina de farmàcia, perquè tots els medicaments que hi són dispensats amb prescripció del sistema sanitari públic són finançats per ells, a trenta, seixanta, i noranta dies. Què passaria si els farmacèutics o bé l'administració trenquessin els acords que actualment tenen? Hi hauria d'haver despatxos de medicaments públics per obtenir els medicaments receptats i això suposaria cues, cues i més cues. També suposaria la pèrdua, per part de les farmàcies, de tot un volum de negoci que avui tenen i que, malgrat tot, els és favorable i convenient. Per tant, allò que funciona, si bé es pot millorar, no cal canviar-ho. Oi?

Francesc Eduard Garcia Servent

Barcelona

El dia i la nit

Amb el contrast permanent del dia i de la nit, i tot jugant amb els noms dels respectius programes, TV3 va anunciar fa uns dies el retorn dels periodistes Josep Cuní i Mònica Terribas. Doncs bé. Des d'aquí vull felicitar la iniciativa, per original i per sincera. I és que, per mi -i és una opinió segurament només particular-, els dos són la nit i el dia en qüestions periodístiques. Si la manera de conduir La nit al dia de la Mònica, i d'analitzar la realitat i de tractar els convidats em va agradar des de la primera nit, no puc dir el mateix del Josep pel que fa a Els matins amb Josep Cuní , a qui, això sí, respecto enormement com a persona. Deu ser qüestió de química periodística, però la veritat és que no m'ha fet mai el pes com porta el seu espai televisiu.

Si la televisió nacional catalana és tan oberta com diuen, suposo i espero que també s'acceptin obertament crítiques i preferències per part dels teleespectadors, encara que només sigui per desmentir allò de sobre gustos no hi ha res escrit. Si TV3 és la nostra ¿algú més s'atreveix a dir-hi la seva?

Joan Pinyol

Capellades

Custòdia compartida

El que més necessita un infant és una família estable. Quan una mare i un pare tenen un, dos o més fills i els ajuden en les seves necessitats, en tenen cura, els escolten, els ensenyen a ser forts en les dificultats, a conviure respectant els altres, els fan costat en un disgust, els ajuden a fer els deures de l'escola, gaudeixen junts d'una estona d'esbarjo i, ja adolescents, els van deixant una llibertat perquè aprenguin a ser responsables... això jo entenc que és custòdia compartida.

Mercè Gomà

Barcelona