• Imprimir
• Enviar

EDITORIAL

Només contra Xirinacs?

Des que se'n va saber la mort, la premsa i els comentaristes més afins al Partit Popular a Madrid no han deixat de desqualificar la figura de Lluís Maria Xirinacs. Per fer-ho només es justifiquen en un episodi de la seva llarga vida. Tots ells apel·len al míting de l'Onze de Setembre en què Xirinacs es declarava amic de Batasuna i ETA. El discurs de l'activista -activista profundament pacifista- desaparegut era molt més llarg. Relativitzava el concepte terrorisme al llarg de la història. En tot cas, és evident que una frase desafortunada va fer mal a tots els que n'han patit els estralls a Catalunya, però la vida de Lluís Maria Xirinacs -amb els seus encerts i els seus errors- no es pot resumir -ni encara menys, despatxar- interessadament amb un fet.

En realitat, els detractors de Lluís Maria Xirinacs només hi busquen una excusa. Tracten, una vegada més, d'identificar catalanisme -o nacionalisme català- i terrorisme. Aquest paral·lelisme els és còmode i útil. En lloc de respondre amb arguments a les idees que els resulten, pel que es veu, insuportables, les estigmatitzen titllant-les de terroristes. No només resumeixen una llarguíssima trajectòria al servei de les llibertats, l'humanisme i la democràcia -la de Xirinacs- amb una etiqueta, sinó que també empaqueten tota la la història del catalanisme -que també ha estat, els agradi o no, motor d'Espanya com a Estat més homologable econòmicament i democràticament- identificant-lo amb el terrorisme etarra.

El Partit Popular de Catalunya, a recer d'aquesta campanya, ha criticat tots aquells que van assistir al sepeli de Lluís Maria Xirinacs. Per justificar encara més la seva condemna addueix que alguns dels presents van fer crits a favor de Terra Lliure. Ells mateixos són els que després afirmen que no es pot identificar el seu partit amb les minories d'extrema dreta que acudeixen a les seves manifestacions.

Lluís Maria Xirinacs pot merèixer moltes opinions. La seva figura és polèmica, però, en tot cas, no es pot reduir de cap manera -si no es vol fer trampa interessada- a unes declaracions. Criticar-lo és lícit, però manipular-lo desvela la misèria moral que des de fa molt de temps es reivindica com a "constitucional".