• Imprimir

EDITORIAL

El catalanisme necessita líders sòlids

Un 16 d'agost a Barcelona no és la data més escaient per aplegar gent. Malgrat el dia i l'hora, milers de persones es van aplegar ahir al matí a Santa Maria del Mar i al Fossar de les Moreres per acomiadar Lluís Maria Xirinacs. Més de vint minuts van estar aplaudint dins el temple quan, acabada la cerimònia, el taüt va recórrer el recinte. Totes les sensibilitats del catalanisme van deixar de banda les greus diferències que les han anat separant -i encara pitjor, enfrontant- en els darrers anys per solidaritzar-se amb una trajectòria de compromís radical. Com tot en aquesta vida, el testimoni de Xirinacs pot suscitar diferents interpretacions, però ningú pot negar que es va definir per una profunda radicalitat individual i nacional.

La gent que ahir va acudir per dir adéu a Lluís Maria Xirinacs no aspirava a representar, ni de bon tros, "la majoria del país". Les majories no han estat ni són habitualment "radicals". Només s'expressen de manera clara a les urnes. I a començament del segle XXI només es mobilitzen de manera puntual en aquest país per actes de rebuig capaços de desbordar ideologies contraposades, escepticismes i comoditats generals. Aquest va ser el cas, per exemple, de les manifestacions en contra de la guerra a l'Iraq o contra el terrorisme etarra. Però ahir, a Santa Maria del Mar i al Fossar de les Moreres, hi havia també una gran minoria, generosa, activa i heterogènia, unida en el dolor i pel desconcert pel moment present.

El catalanisme -el patriotisme, en definitiva- que ahir va retre l'últim homenatge a Lluís Maria Xirinacs se sent orfe de referències. No sap ben bé si l'han traït els seus líders o si han desaparegut. No és aquesta una sensació minoritària o extremista. Hi ha centenars de milers de catalans que van votar l'Estatut a contracor o que es van abstenir amb un fort sentiment de frustració. Que esperen una regeneració del nacionalisme català que permeti mirar cap al futur, senzillament, amb il·lusió. Que no entenen tanta comoditat, tanta prevenció, ni tanta cessió. Que necessiten referents sòlids i líders compromesos. Moderats en els gestos, radicals en l'ambició. Alguns d'aquests centenars de milers, els més actius, ahir van plorar dient adéu a Xirinacs.