• Imprimir
• Enviar

BÚSTIA

'La gran anaconda'

Totalment d'acord amb la senyora Roser Loire, que continua insistint a reclamar als responsables de Catalunya Ràdio que ens torni a posar en un horari adequat el programa de viatges i viatgers més intel·ligent que hi havia a les ones catalanes: Els viatgers de la gran anaconda.

No s'hi val a dir-nos que anem a Internet a escoltar-lo; això també es podria fer amb altres programes menys exitosos i no es fa. Segurament que ara, després de l'horror del Iemen, en Toni Arbonès i el seu equip s'haurien esforçat a donar-nos una visió més clara del que està passant i d'aquell país meravellós.

Torneu-nos la gran anaconda i la passió per conèixer altres gents i altres àmbits.

Eva i Blanca Serra Puig

Barcelona

Una nova bestiesa

Una nova bestiesa per sumar a les de Rodalies, aeroport, peatges i infraestructures en general. Una apagada a Barcelona ha provocat, està provocant encara, un caos sense precedents. Gràcies al desastre, però, hem sabut alguna cosa més. Potser no té a veure amb les balances fiscals, però va pel mateix camí. Catalunya paga el 25% de la factura de la llum espanyola i rep el 15% de les inversions en millores i infraestructures. El desequilibri és evident. Si el fem notar, però, correm el risc que ens diguin identitaris, separatistes, insolidaris i etc.

Estic segur, però, que en ZP -el rialler- ja té les excuses preparades i prometrà -somrient- les reformes necessàries.

Mentrestant, comunitats de veïns, botigues, empreses, hospitals, restaurants, entitats bancàries, etc. -la societat civil catalana, una vegada més- correrà a comprar generadors per tal de no tornar-se a quedar a les fosques com si Barcelona fos la capital d'Albània, posem per cas. Amb la qual cosa, Zapatero el rialler, d'aquí a dos mesos, ens dirà -somrient- que el problema ja està resolt.

Veritablement no sé què més ha de passar perquè tothom vegi que no podem seguir carregant amb el cadàver aquest d'Espanya a les costelles. No sé què més ha de passar perquè tothom vegi que necessitem la independència immediatament.

Rafel Molina

Balaguer

'Una altra escola'

Amb alegria llegeixo l'article del Sr. Roca, consultor i coordinador del projecte Edu21, publicat el 23 de juliol i titulat Una altra escola. És una aposta clara, decidida, per una escola moderna, amb la qual jo, com a pedagog i pare de família, combrego.

El Sr. Roca proposa, sobretot, dues coses: d'una banda, repensar què ensenyem a l'escola. A mi em sembla que aquest és el gran debat que hauríem de tenir. Per tant, celebro que el Sr. Roca el suggereixi. A grans trets, recorda que el coneixement és, avui, a molts llocs (sobretot, a la xarxa global) i proposa que l'escola, més que no pas transmetre'l, ensenyi a trobar-lo, interpretar-lo i convertir-lo en aprenentatge.

No és senzill de fer. Calen diverses coses, començant per una formació del professorat ambiciosa. Però és una reflexió interessant, sobre la qual caldria treballar.

En segon lloc, proposa un canvi de metodologia didàctica. Diguem-ho en paraules més senzilles: cal ensenyar, dins l'aula, d'una manera diferent. I jo hi estic molt d'acord. Per què? Perquè a nous continguts, calen noves maneres de treballar-los, perquè tenim noves tecnologies per fer-ho i perquè els nostres fills/alumnes, sovint desmotivats, ho demanen cada vegada més.

Tampoc no és senzill. L'escola es mou a poc a poc i estem parlant de canvis profunds. Segurament, però, són canvis en la direcció correcta.

Enhorabona per l'article.

Albert Lacruz Bassols

Barcelona

La seu de Fecsa Endesa

Davant el greu desgavell que ha patit Barcelona aquesta setmana, em permeto fer unes preguntes: què passaria si Fecsa Endesa tingués la seva seu a Barcelona, i Madrid es quedés a les fosques? On és el senyor Pizarro?, i la presidenta de la comunitat de Madrid, la senyora Esperanza Aguirre, que va dir que no volia que Fecsa Endes marxés fora de territori nacional (cap a Catalunya específicament)?

Rosa Maria Martorell i Mascaró

Vilafranca del Penedès

L'apagada i l'efecte NIMBY

Catastròfics els efectes de l'apagada a la ciutat de Barcelona, materials, socials i també polítics. Sembla que un dels remeis més segurs perquè no es reproduís l'incident, donat que el consum d'electricitat continuarà pujant, consistiria a instal·lar més subestacions de distribució, les que transformen la tensió elèctrica en corrent utilitzable per al consumidor. Però aquesta solució requereix el consens veïnal per a la seva ubicació, quasi sempre molt complicat.

Em recorda el que els països anglosaxons en diuen l'efecte NIMBY (not in my backyard, al pati de casa meva, no). Reflexionem, que ens deia un famós còmic del país.

J.V.M.

Sant Adrià de Besòs

La Font del Port

La Font del Port és una petita barriada de Sant Hipòlit propera a l'estany de Salses (Catalunya Nord). És un dels pocs pobles que encara conserven el català d'aquesta zona i encara hi romanen signes evidents de catalanitat; hom podrà observar algunes senyeres i fins hi tot barques pintades amb els colors de la bandera de Catalunya. És impressionant que després de 350 anys d'ocupació i dominació francesa encara hi hagi gent que s'entesti a preservar la cultura catalana. Realment els habitants d'aquest indret, ¿no es mereixerien una Creu de Sant Jordi?

Roger Seuba López

Avià