• Imprimir

Engrunes

Joan Oliver

Joc

Els haig de confessar que l'addicció al joc em resulta incomprensible, però que em sembla d'allò més saludable l'afecció al joc. La diferència és, si fa no fa, la que hi ha entre ser alcohòlic i beure ocasionalment una copa de bon vi. De la mateixa manera que el camí per combatre l'alcoholisme no és el de la nova superministra espanyola Salgado, el camí per combatre la ludopatia no és prohibir el joc. D'això en sabem prou tots els que tenim una certa edat i recordem les timbes dels casinos clandestins quan el franquisme havia prohibit el joc legal. Bé, no l'havia prohibit pas tot: alguns jocs eren perfectament legals, com la loteria o les travesses, sempre, és clar, que fossin promoguts per l'Estat. És aquesta moral tan curiosa que diu que una cosa és pecat excepte si ho fa l'Estat, que llavors és d'allò més saludable.

Internet

Els qui tenen la mania de prohibir fa temps que es barallen amb l'aparició d'empreses dedicades al joc que operen a través d'Internet. Ahir mateix l'AVUI obria la secció de Societat amb un reportatge sobre el tema. Darrerament la Unió Europea hi ha dedicat molta atenció i s'està plantejant la forma de regular-lo, als Estats Units han fet una regulació molt restrictiva d'aquesta activitat. Tothom es planteja fer-hi alguna cosa i, periòdicament, apareixen suposats especialistes que ens expliquen els terribles perills del joc a través d'Internet. Evidentment, cal una regulació per garantir la seguretat dels jugadors, impedir l'accés dels menors d'edat i fer que es paguin els corresponents impostos, però poca cosa més.

Euromilions

Fa menys d'un mes un senyor de Castella - la Manxa va guanyar 26.938.896 euros (gairebé 27 milions!) en endur-se el pot dels Euromilions gràcies a una aposta de 2 euros que havia fet a Internet. Ningú no va aprofitar l'ocasió per fer cap campanya sobre els terribles perills del joc a Internet. I és que darrere aquestes campanyes el que sol haver-hi no és cap plantejament moral sinó la voluntat dels Estats de mantenir el monopoli dels jocs d'atzar. Critiquen les cases d'apostes esportives, però res no ens impedeix fer la travessa per mitjà d'Internet. Fan com el franquisme: prediquen moral i defensen el monopoli estatal.