• Imprimir
• Enviar

L'hora del tallat

Colònies i menjadors

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

Com tants pares, he perdut darrerament un munt d'hores planificant les vacances escolars dels meus fills: aquest fantàstic període que va, només, de Sant Joan a l'11 de Setembre. Són més de dos mesos i mig durant els quals els nens han de fer alguna cosa, i no poden passar el dia sols a casa. La solució, ja se sap quina és: esplais, colònies, casals d'estiu, tallers, cursos, cursets, etcètera. A totes aquestes coses cal recórrer per superar la diferència que hi ha entre el meu mes de vacances i els dos mesos i mig dels meus fills. A mi, la factura per tot plegat em surt per uns 600 euros per cada fill.

I no sóc cap excepció, ni és que vagi als llocs més cars, ni que enviï els meus fills a aprendre anglès a Dublín. Segons un informe aparegut fa poc, les famílies es gasten entre 300 i 6.000 euros per fill i mes durant les vacances d'estiu, en qualsevol de les seves varietats. Recullo un parell de declaracions de dones tipus sobre aquest problema. La primera: "A mi, treballar el mes de juliol em costa diners, perquè el que pago en casals, colònies i cangurs per als nens és més del que guanyo". Segona: "Jo arribo a les vacances amb el pressupost esgotat i la paga extra ja gastada en les activitats dels nens. I després, cal fer vacances". Els exemples podrien multiplicar-se fins a l'infinit. Tots sabem que el tema de les vacances escolars no està ben resolt i que, per cada dia lectiu que intenta arrencar la conselleria d'Educació, els sindicats de mestres declaren la guerra total. Bé: sembla que els mestres són el col·lectiu professional que pateix més estrès. Deu ser perquè només tenen tres mesos de vacances a l'any...

Explico tot aquest assumpte perquè l'estiu és un gravíssim problema econòmic i logístic per a les famílies, però no tinc cap notícia que la Generalitat faci res per resoldre'l. I tampoc veig que els diaris se n'ocupin, ni que se'n parli al Parlament. La deixadesa dels poders públics fa esgarrifar. L'escola fa ara els mateixos horaris i té el mateix calendari que fa 40 anys, quan les dones no treballaven i molts nens baixaven a jugar al carrer. Un problema anàleg que ningú no mira de resoldre és el del menjador. Avui en dia, la meitat de les famílies es veuen obligades a deixar els seus fills als menjadors escolars, amb un cost al voltant de 100 euros al mes. ¿No hi havia en aquest país el principi de la gratuïtat de l'ensenyament obligatori?

Davant d'això, em quedo astorat per les grans polèmiques de l'ensenyament a Catalunya: la hipotètica tercera hora de castellà i la religió. La clau de la qüestió és aquesta: resoldre els estius dels nens o el menjador escolar no dóna vots, ni titulars a la premsa, ni permet atacar Madrid ni el PP. Ara: jo m'estimaria més que em facilitessin un lloc gratuït on col·locar els nens a l'estiu i que em deixessin en pau amb la tercera hora de castellà. Tercera hora? Quina importància té, una hora lectiva més a la setmana si els meus fills, quan surten al pati, ja parlen sempre en castellà?