• Imprimir

EDITORIAL

Flandes, més a prop de la independència

Els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) van guanyar ahir per primera vegada les eleccions a Flandes en el que suposa una sacsejada encara no definitiva, però segurament irreversible, per al vell Estat nació belga. La victòria del N-VA, que va superar totes les expectatives, sumada a l'important resultat obtingut per altres forces sobiranistes flamenques, s'ha de llegir com un pas de gegant cap a la plena llibertat del territori de llengua neerlandesa. El triomf de Bart De Wever no garanteix l'emancipació immediata dels flamencs que propugnen els líders independentistes, ara amb l'aval majoritari de les urnes, però consolida democràticament la realitat nacional -lingüística, cultural i econòmica- flamenca i el seu fet diferencial respecte a l'altre territori amb personalitat pròpia, la francòfona Valònia. En el país del sud es van imposar els socialistes d'Elio Di Rupo, que es podria convertir en el primer cap de govern belga francòfon en 31 anys. La victòria de Bart De Wever ha sigut aclaparadora. Tot i que els sondejos el donaven com a guanyador, el líder independentista ha humiliat a les urnes al partit Cristianodemòcrata Flamenc (CD-V), liderat per Marianne Thyssen. Els democristians s'han de conformar amb una segona plaça a Flandes amb uns resultats que descarten l'articulació d'un cordó sanitari unionista amb altres forces per barrar el pas a De Wert. L'ensorrada del CD-V és conseqüència del fracàs estrepitós del premier Yves Leterme, que, en dimitir per cinquè cop en tres anys, va obrir la porta a la convocatòria d'eleccions i a l'històric sorpasso dels seus socis menors de coalició, els independentistes.

El nou mapa polític obliga a pactar una nova reforma de la complexa arquitectura territorial de Bèlgica, la sisena més important des del 1830. La fórmula federal de convivència entre el Nord neerlandès i el sud francòfon, amb Brussel·les com a illa valona enmig de Flandes, ha quedat feta miques. El següent pas és una confederació dels belgues que situa Flandes molt a prop de la independència. I que qüestiona de ple el model de l'Europa dels Estats. Flandes ha tornat a recordar que els pobles -i els seus drets- van primer.