• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Diagonal

No tinc una idea gens precisa de què convé fer a la Diagonal de Barcelona. Per tant, no em sento amb autoritat moral per participar en una decisió que té implicacions i conseqüències tècniques complexes: canvis en el mapa de mobilitats de la ciutat, paper i forma del transport públic, model turístic i comercial... Per fortuna, com que no sóc de Barcelona, no estic cridat a decidir. Perquè si hagués de fer-ho només em podria guiar pel gust i per alguna intuïció primària. I em fa l'efecte que això de l'urbanisme és més sofisticat que una qüestió de gustos i d'intuïcions.

Referèndum

Sí que em veig amb cor de discrepar de l'ús del referèndum com a sistema de decisió, o de legitimació de decisions ja preses. Els referèndums serveixen pel que serveixen. Com tots els instruments democràtics. Pots posar a referèndum qüestions ideològiques bàsiques, en les quals les opinions de tots les ciutadans valen igual. Pots demanar un sí o un no quan et remets a posicionaments polítics clars o a qüestions de gust o d'interès. No pots posar a referèndum qüestions tècniques. De la mateixa que no pots fer passar la llei de la gravetat per un tràmit parlamentari.

Efectes

Quan fas passar per la via del referèndum debats que no hi encaixen, acaben servint per plebiscitar altres coses: el malestar davant del govern municipal, la valoració de l'alcalde... El referèndum de la Diagonal pot acabar tenint més efectes polítics que urbanístics. I entre ells, un de col·lateral: quan sapiguem la participació en una consulta organitzada amb tots els ets i uts, amb propaganda, amb els mitjans parlant-ne i debatent i amb tota una setmana per votar, potser pujarà la cotització de la participació que han obtingut les consultes locals sobre la independència. En la comparació, potser serà més difícil trobar aquests resultats tan insignificants com algú ha volgut veure.