• Imprimir

EDITORIAL

L'espoli fiscal i les ONG catalanes

L'espoli fiscal que pateix Catalunya no és només una qüestió que afecta el finançament econòmic destinat a la gestió de l'autogovern, ni tampoc únicament repercuteix negativament en les butxaques dels contribuents catalans que, pagant escrupolosament els seus impostos, després no veuen un retorn d'inversions i de recursos en consonància amb l'esforç fiscal conjunt que han realitzat. Ni més ni menys que 37 milions d'euros són els que van deixar de rebre les organitzacions no governamentals de Catalunya en subvencions, quan justament són els catalans els ciutadans de l'Estat espanyol que més aporten a finalitats socials a través de la declaració de renda.

La discriminació de Catalunya a nivell fiscal no és pas, doncs, una qüestió elitista ni un tema que no interessi a la ciutadania, perquè és un assumpte que perjudica tots els sectors de la societat, i especialment, per tant, els més desfavorits.

És intolerable que de Catalunya en surtin 65 milions d'euros en impostos destinats a finalitats socials (els que s'obtenen de tots els catalans que marquen aquesta casella en la declaració de la renda) i que, comptat i debatut, només n'acabin retornant poc més de 27. És intolerable perquè és injust. Una descompensació que no és nova sinó reiterada i sostinguda al llarg dels anys per un sistema que discrimina i espolia sistemàticament un país en totes les seves línies econòmiques i socials.

No són pas poques les entitats que al nostre país es dediquen a impulsar projectes d'ajuda als col·lectius més desfavorits. Unes entitats que, d'entrada, cobreixen necessitats a les quals l'anomenat Estat del Benestar és incapaç de donar una cobertura digna. I, a sobre, el voluntarisme social ha de veure com aquest mateix Estat li escatima els recursos que hauria de rebre en funció de la solidaritat que genera la pròpia societat on treballa. Un exemple més d'una situació insostenible, la del dèficit fiscal de Catalunya, que s'estén com una taca d'oli fins al moll de l'os de la cobertura social de la població més desfavorida. Ni els catalans més desfavorits, ni un teixit solidari tan exemplar com el català es mereixen aquesta humiliació.