• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Lliga

Entre l'Espanyol, Undiano Mallenco i el Comitè de Competició han aconseguit reobrir la Lliga de futbol i retornar al Madrid l'esperança perduda al Bernabéu. De tots tres, l'Espanyol era l'únic que hi tenia dret. Tot el dret a concentrar-se només en els partits que emocionalment li interessen, a buscar en un partit el sentit de la seva existència, a conjugar el verb impedir en totes les seves formes, a instal·lar-se a la banda fosca. Fins i tot a fer servir totes les armes possibles, si el reglament o qui l'interpreta els deixa. Gairebé res a dir-hi. Undiano Mallenco no hi tenia dret, però fins i tot un repartiment arbitrari de targetes pot ser discutible.

Rearbitrar

Qui no hi tenia dret era el Comitè de Competició. El futbol es fonamenta en una convenció, autoritària i un pèl troglodítica, però essencial: el poder absolut de l'àrbitre. L'àrbitre és qui mana i el seu criteri va a missa. Per reforçar l'autoritat de l'àrbitre, el futbol ha renunciat a incorporar avenços tecnològics que es fan servir en altres esports. El Comitè de Competició, quan va retirar la targeta groga a Albiol i la vermella a Kameni perquè va considerar que allò que un àrbitre havia xiulat com a penal no era penal, es va dedicar a rearbitrar els partits. A desautoritzar àrbitres.

Fins on?

El Comitè de Competició sol castigar o perdonar en aplicació dels criteris i de les actes dels àrbitres. Però, quan diu que un penal no era penal i que per tant una targeta vermella no ho era, està tornant a arbitrar un partit ja arbitrat. Això sí, només a mitges. Si no era penal ni expulsió, com diu el Comitè, l'Espanyol tindria dret a reclamar que el partit es continués sense la interferència d'una decisió injusta. Si rearbitrem els partits, els hauríem potser de tornar a jugar. El Comitè ha aconseguit donar una oportunitat al Madrid i reobrir la Lliga. Però ha obert també la caixa dels trons.