• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Alcaldes

Sobretot després de les nevades, ha pujat encara més la cotització dels alcaldes dins de l'opinió pública catalana. Mentre la valoració del govern del país no és bona, puja la confiança i la valoració dels alcaldes. No són només les nevades. En un debat tan complicat com el de la immigració, han estat alguns alcaldes els que han tingut el valor de posar les qüestions damunt de la taula i han anat més enllà de la presa de posicions gasoses, enfrontant-se als problemes i evitant que monopolitzessin la paraula els partidaris de la xenofòbia. I en moltes més coses hi ha hagut un reconeixement explícit del paper dels alcaldes.

Partits

En temps de poc crèdit aparent de la política, puja el crèdit dels alcaldes. Potser perquè en el cas dels alcaldes es rectifica un dels problemes que pateix la política més general: en els ajuntaments es produeix un cert equilibri entre votar persones i votar partits, mentre que en la política general els partits s'han menjat els perfils individuals de les persones. Quan parlem de la necessitat de llistes obertes i de circumscripcions més petites anem a transportar a la política general un dels béns de la política municipal: que no votes tan sols sigles, sinó també trajectòries i competències personals.

Per lliure

Alguns diuen que si anéssim a aquestes fórmules -que funcionen en altres països- ens durien populisme i caciquisme, fenòmens com el GIL o com el partit del Ruiz Mateos. No ho crec. Fixem-nos-hi: hi ha a Catalunya alcaldes de tots colors, valorats pel seu perfil personal, però la immensa majoria militen en els partits grans, no s'han muntat una formació a mida. El pèndol no se n'ha anat a l'altra punta, sinó que ha quedat al mig. Els alcaldes són de partit, però són valorats per ells mateixos. Són lleials a un projecte, però els acceptem i els valorem que en algunes coses vagin i puguin anar per lliure.