• Imprimir
• Enviar

Desclot

Quin gremi!

Vicent Sanchis

Les setanta sales de cine que ahir van deixar d'ingressar diners torrant blat de moro -perquè és amb les crispetes que diuen que es guanyen la vida- pertanyen majoritàriament a dues grans cadenes: Balañà, que són de casa de tota la vida, i Cinesa, que és de fora de tota la vida. Els Balañà són els fills de Don Pere i no caldria que es compliquessin més la vida perquè amb la brega dels toros a la Monumental ja en tenen prou. Cinesa és una empresa més o menys belga. Als senyors del Nord els hauria de caure la cara de vergonya, perquè ells, per història, han de ser els primers a respectar la diversitat. Als senyors Balañà, encara més, perquè prou quota que cal aguantar-los amb la matança d'animals en recinte públic. Al marge de la protesta va quedar l'altra gran cadena, Lauren, encara sota control d'Antoni Llorens, amb una trajectòria personal de suport al català. Bravo, Antoni! El president del Gremi d'Empreses de Cinema, Camilo Tarrazón, va sortir ahir al faristol per aplaudir els de la protesta i per proclamar que Lauren no s'hi havia sumat "atès els problemes econòmics que pateix". Amb Don Camilo com a president i amic, Llorens no necessita ni vicepresidents ni enemics. Tarrazón, a més, va definir el català com "el meu idioma". En l'idioma del senyor Tarrazón ahir només es feia una pel·lícula a Barcelona, a l'Alexandra, que no va tancar. Tarrazón, dimissió!