• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Unitat

Contra el que diuen els tòpics, el món català, i sobretot el catalanista, es mou més per l'emoció que no pas pel càlcul. Té -i no és dolent- un fort component sentimental. Hi ha coses que ens emocionen. Per exemple, la idea d'unitat. Ens emociona tant que de vegades n'hem mitificat els resultats: els paradisos perduts de la unitat... Tots units fem força. Això ens provoca un calfred sentimental. Ara comencem ja a parlar de quina ha de ser la reacció catalana a una molt probable sentència negativa del Constitucional sobre l'Estatut, i ens satisfà enormement la perspectiva que sigui una resposta unitària... abans fins i tot de saber quina serà aquesta resposta, quin serà el seu contingut.

Resposta

No nego el valor de la unitat ni en vull fer cap mena de sarcasme. Em sembla molt important, objectivament, també per càlcul, que la resposta sigui unitària. Però m'interessa també saber quina és aquesta resposta. Unitària és un adjectiu. Un bon adjectiu. Un adjectiu desitjable. Però quin és el substantiu? És molt important saber quants respondran. Però encara més important és saber què respondran. Primer cal calcular la resposta més adequada i més útil. Després, intentar que sigui unitària o com més àmplia millor. L'adjectiu va després del substantiu. No al revés.

Contingut

Seria formidable que la resposta catalana a la sentència del Constitucional -o al que sigui- fos unitària. Però també seria molt important que fos adequada, oportuna, intel·ligent, ambiciosa. La unitat és un valor. Però no és el valor suprem. Sobretot quan es confon la unitat amb la mitjana aritmètica, amb un punt de trobada en què no creu ningú però tothom pot acceptar. De vegades unitària vol dir aigualida, desvertebrada, confusa, ambigua. De poc contingut, de poc gruix. Tant de bo trobem una resposta unitària. Però seria millor que aquesta resposta unitària fos, a més, una bona resposta.