• Imprimir
• Enviar

A la tres

La independència (del TC)

David González / dgonzalez@avui.cat

En poques ocasions ha sigut tan qüestionat -i és un símptoma de salut democràtica que ho sigui- un discurs del rei Joan Carles I amb motiu del Nadal com el d'enguany. CiU i els dos partits socis del PSC al govern de la Generalitat, ERC i ICV, han esmenat la plana al cap de l'Estat per haver apel·lat al marc constitucional com a garantia per resoldre totes les crisis del moment, entre les quals la provocada per la incerta sentència del TC sobre l'Estatut. Mas va comparar la Constitució amb una "paret", Puigcercós va donar per acabat el seu recorregut pel que fa a l'encaix de Catalunya a Espanya i Ortiz va dubtar que el Constitucional compleixi la llei. El PSC va preferir no comentar les paraules del monarca. Però llegint l'entrevista que publiquem avui amb el seu secretari d'organització, José Zaragoza - "el TC té legitimitat legal, però no té credibilitat"-, queda clar que el diagnòstic a Catalunya sobre qui no està fent el que pertoca és pràcticament unànime. El rei demanava "sentit d'Estat" a govern i oposició, i en clara al·lusió al tribunal i la sentència, exigia respecte per la independència dels òrgans constitucionals. Però lluny de fer d'àrbitre, el TC actua com a advocat d'una part: l'Estat i els partits que nomenen el seus membres. La seva independència està viciada d'origen i qüestionada per la matusseria de la seva executòria amb l'Estatut. Als líders catalans se'ls acusarà de nou de pressionar el TC i -atenció- d'ignorar o potser desafiar la crida reial. Però no són ells els que d'entrada han deslegitimitzat el tribunal ni els que han negat a l'Estat, amb l'Estatut, l'enèsima oportunitat per reconèixer la seva pluralitat nacional. Cal preguntar-se si el mateix respecte que exigeix el rei per al TC és també exigible per a un Estatut referendat pels catalans i aprovat tant pels seus representants parlamentaris com pels de la "gran Nació" espanyola que el monarca invoca.