• Imprimir

A la tres

Quan perdre seria guanyar

Pere Martí / pmarti@avui.cat

Fa dies que cueja un debat domèstic al si de la família sobiranista sobre si ja ha arribat el moment o no de convocar un referèndum per la independència. És un dubte d'oportunitat, no de fons, ben legítim, plantejat per aquells que consideren que ara com ara el resultat seria negatiu per a les aspiracions sobiranistes, malgrat que algunes enquestes, com la publicada dijous per aquest diari, ja apunten el contrari. Però en el cas que tinguessin raó i el resultat fos negatiu, perdre ja seria una victòria per als sobiranistes, perquè voldria dir que la consulta s'ha pogut celebrar i, per tant, que el poble de Catalunya ja seria un subjecte polític que tindria reconegut el dret a decidir el seu futur.

La derrota en un referèndum no invalida ni hipoteca un procés sobiranista, al contrari, el consolida, perquè guanya en veracitat i serveix com a instrument de conscienciació interna i externa, ja que situa el país que el fa en el mapa de les nacions del món. El cas més paradigmàtic és el del Quebec, que ja ha celebrat dos referèndums, el 1980 i el 1995, amb dues derrotes dels independentistes, però tothom sap que és una qüestió de temps, que el dia que ho decideixin democràticament podran marxar del Canadà perquè tenen reconegut el dret a decidir.

La clau del debat no està en l'oportunitat sinó en el mètode. A Catalunya ara com ara no hi ha consens sobre la resposta, però sí que sembla més fàcil, segons la majoria d'enquestes, un consens a favor de preguntar. De fet, per estar d'acord a preguntar només cal ser demòcrata, no cal ser ni independentista, ni espanyolista ni federalista. Hi estan d'acord els que votarien que sí, però també els que votarien que no, si són demòcrates. Ara com ara, el principal entrebanc és que una consulta d'aquestes característiques no seria legal, però tampoc ho són les del proper diumenge dia 13 i es faran, perquè en aquest cas, la gent va per davant de la llei.