• Imprimir

EDITORIAL

Optimisme delirant de Zapatero

Pot semblar un sarcasme o una broma de gust dubtós, però no ho és. Al novembre, l'atur ha augmentat a tots els territoris de l'Estat espanyol (menys a Extremadura) i la notícia no ha alarmat el govern central. Al contrari: com que la cua de l'atur només ha crescut en 60.593 persones (poc més d'un terç que l'any passat) els adlàters de Zapatero han corregut a decretar el canvi de tendència. Una proclama que s'hauria de prendre en consideració, si no fos perquè ja fa mesos que la sentim, quan la trista realitat és que a l'Estat espanyol hi ha 3.868.946 persones que han perdut la feina o que en busquen. L'optimisme del govern central resulta més feridor si es tenen en compte tres fets: el primer, que la destrucció d'ocupació a Catalunya és particularment persistent i intensa; el segon, que la taxa d'atur espanyola dobla la mitjana de la Unió Europea; i el tercer, que l'OCDE pronostica que l'atur a Espanya encara creixerà el 2010.

Davant aquesta situació, què fa el govern central? Començar la casa per la teulada. Aprovar una llei d'economia sostenible que ningú sap ben bé què és i que no garanteix la creació de llocs de treball estables i no subvencionats. L'ocupació de qualitat es fomenta apostant per la formació i l'excel·lència, però això requereix un projecte a vint anys. Massa temps per a un país que ha fonamentat l'economia en el sol, les platges i l'especulació urbanística; és a dir, en la inversió a curt termini.

.

El més preocupant de tot, però, no són les xifres en si, que també ho són, sinó que el govern central tanqui els ulls davant la realitat i cregui que dient que el pitjor de la crisi ja ha passat, els aturats i les persones amb risc de perdre la feina ja es donaran per satisfetes. El pitjor és que, davant aquesta increïble actitud, no es busquin solucions serioses. No es reformen uns pressupostos que la crisi ha deixat obsolets ni s'impulsa un diàleg social seriós. L'Estat espanyol porta camí de la fractura social, i la culpa no serà de Catalunya, sinó de la incompetència de Zapatero i tot el seu govern en ple. Amb la inestimable col·laboració d'una oposició més pendent de desgastar l'adversari polític com sigui que de vetllar pels interessos generals.