• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Agenda

En tornar de l'estiu, l'agenda política catalana estava centrada en la qüestió nacional: el debat sobre què s'havia de fer davant d'una sentència adversa del Constitucional i el debat sobre els plebiscits locals sobre l'autodeterminació. De sobte, l'eclosió dels escàndols de corrupció va ocupar tota l'agenda. No n'han sortit. Però estem a punt de començar desembre amb el retorn de l'antiga agenda nacional on la vam deixar. Reaccions a la sentència i referèndums. Ens agafa afeblits, una mica escaldats. Però hi tornem a ser. Ens hi tornem a posar. Ens hi hem de tornar a posar.

Comoditats

El retorn d'aquesta agenda -sense que l'altra desaparegui- provoca comoditats i incomoditats diverses. També alguna sorpresa. És una agenda força còmoda per a CiU. Per al PP català figura que és incòmoda, perquè el situa en una posició marginal. Però no fa ni un gest per evitar-la. Les sorpreses vénen de l'actitud del PSC, a través del president Montilla i de Miquel Iceta, més enèrgica i disposada al xoc del que es preveia. També d'Esquerra. La previsió era que Esquerra aprofitaria l'agenda per marcar perfil, per exhibir radicalitat nacional, per visualitzar distàncies amb els seus socis de govern. Però Carod ha sortit rebaixant la transcendència d'una sentència desfavorable, amb una actitud menys contundent que la dels mateixos socialistes. És Carod, o és Esquerra?

Vacances

L'agenda que es reobre és apassionant. Perquè és central i perquè ve de lluny. En aquest sentit, permetin-me un comentari personal: em sabrà greu perdre-me'n una part des del privilegi que comporta escriure aquesta columna diària. Per circumstàncies personals, m'agafo una vintena de dies de vacances a partir de demà. Però l'observatori queda altra vegada en molt bones mans: la Patrícia Gabancho, a partir de demà mateix, s'ho mirarà des d'aquesta talaia i ens ajudarà a entendre-ho i valorar-ho.