• Imprimir

A la tres

Reagrupament, la quarta hipòtesi

Salvador Cot / scot@avui.cat

Gestionar les competències que es pugui i anar pactant -si es pot- els pressupostos a Madrid. Aquesta és la fórmula, heretada dels governs de Jordi Pujol, que han anat aplicant els tripartits durant els darrers sis anys. Amb la diferència que, durant la dècada dels noranta, CiU per si sola tenia eines i força suficients com per fer-se la foto, de tant en tant, amb alguna captura ictiològica de dimensions apreciables.

La qüestió és que, de cara a les eleccions de l'any que ve, cap partit polític no promet res de diferent. Ni prometre-ho, que ja és dir. De fet, els tres escenaris possibles són un tercer tripartit amb Montilla al capdavant, una sociovergència amb tot a mitges o un govern de CiU en minoria de retorn a l'estratègia pujolista de col·laboració amb Madrid.

Aquesta limitació d'hipòtesis només té una variable fora de control. I és el Reagrupament de Joan Carretero. A hores d'ara, ningú no sap què pot representar, en termes quantitatius, la irrupció d'una força política nova que, a més, no s'assembla gens als partits tradicionals. Reagrupament és un grup que opta per la màxima transparència i la mínima ideologia, on ningú no aspira a la professionalització i amb voluntat clara d'un aggiornamento de l'independentisme. Tot plegat, genera la màxima incertesa entre els partits tradicionals, que han reaccionat de forma desproporcionada contra un projecte tan incipient. És més, des de l'àmbit ideològic del PSC la major part de les declaracions sobre Carretero se situen, invariablement, a l'entorn de l'insult.

De moment, els socis de Carretero han demostrat -només- una notable capacitat d'autoorganització. Però els queda al davant sobreviure a un any ple de nervis i angoixes i a un nivell de cobertura informativa que, en general, no depassarà gaire l'àmbit internàutic. Però, al capdavall, també Barack Obama va guanyar la primera batalla a la xarxa.