• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Informe

Tenia d'entrada una mala opinió sobre l'existència d'un informe del govern sobre els posicionaments d'alguns periodistes sobre el tripartit. Quan n'he pogut llegir als diaris alguns fragments -i m'hi he trobat a més amb el meu nom pel enmig- aquesta opinió ha empitjorat. En primer lloc, per què diu. És molt fàcil saber què opinem els que escrivim: ens retratem cada dia. I les nostres biografies són prou públiques. L'informe sembla més interessat a posar-nos etiquetes i a intentar esbrinar per què opinem el que opinem, quin és el nostre suposat bàndol, si som afectes o desafectes.

Opinadors

Per tant, em desagrada també com es mira l'informe la professió periodística, l'ofici d'opinador. Per fortuna, cada opinador parla des de les seves conviccions i des de la seva visió del món. Però l'informe tendeix a imaginar els periodistes com una mena de generadors de pensament automàtic, peons blancs o peons negres en un tauler d'escacs, i el seu interès és situar cada peó en el tauler. I això no va així. Escrivim des d'una visió del món, només faltaria, que normalment és explícita i amb les cartes al damunt de la taula. Però cadascú pensa per ell. Per això de tots els articulistes hi ha articles que ens agraden i que ens desagraden. No hi ha dos bàndols. N'hi ha infinits.

Objectius

Però el que més em preocupa de l'informe és per què s'ha fet. Els governs fan informes per orientar l'acció. Quina és l'acció, en aquest cas? No crec que l'informe respongui a un criteri topogràfic, a una afecció entomològica a tenir la gent etiquetada. Quan fas llistes de bons i dolents, d'afectes i desafectes, la temptació és tractar-los diferent. Afavorir o perjudicar. Antonio Bolaño ens va dir a la tertúlia de RAC 1 que l'objectiu de l'informe era només conèixer els nostres arguments per a partir d'això poder dissenyar la seva estratègia comunicativa. Tant de bo.