• Imprimir

El dia de la victòria

Sebastià Alzamora

ANTHONY GARNER

Existeix un tòpic força suat, que és el de bescantar la Diada d'avui perquè el que s'hi commemora és una derrota. És un argument que agrada molt als catalanistes aprensius, que són legió, i als anticatalanistes irreductibles, que també són més de quatre gats. Bé: és cert que celebrar una derrota sona d'entrada una mica estrany, però què hi farem, el meu país i jo som així, senyora.

A més, no som els únics que tenim particularitats dignes de ser remarcades. Sense anar més lluny, el sistema judicial i polític espanyol també presenta les seves curiositats: per exemple, pot succeir que un jutjat desaprovi la celebració d'una consulta popular a les instal·lacions d'un ajuntament mentre un altre jutjat dóna llum verda a una manifestació de falangistes amb ganes de festa. O pot ser-hi vigent una llei de partits que no tan sols constitueix per si mateixa un esguerro de molt dubtosa qualitat democràtica sinó que a més s'aplica discrecionalment, de tal manera que l'esquerra abertzale ha vist il·legalitzada la seva representació política mentre els susdits falangistes es presenten alegrement a les eleccions que els ve de gust, si no estan massa ocupats apallissant gent pels carrers. El motiu que va servir per il·legalitzar Batasuna i totes les seves versions posteriors (la negativa a condemnar la violència) hauria de servir igualment per il·legalitzar Falange. Però no és així. Els senyors falangistes que aniran a Arenys ni tan sols mereixen la desqualificació dels dirigents polítics espanyols, ni de la dreta ni de l'esquerra. I, si hi ha brega, naturalment encara serà culpa dels catalanistes. No em diran que tot plegat no sigui tan estrany com commemorar una derrota, o més i tot.

Però vaja, el que volia dir és que, gràcies precisament a Espanya i al seu meticulós zel en tot el que fa referència a les aspiracions nacionals catalanes, anem en camí d'abandonar aquest costum d'evocar derrotes. Aquesta vegada ens ho han posat tan clar que ja no hi ha tornada enrere: si volem democràcia, ens l'haurem de fer nosaltres mateixos. Vés que aquesta Diada d'avui no acabi quedant dins la memòria dels catalans com el primer dia del procés que finalment els va conduir fins a la victòria.