• Imprimir

150.2, la purga del xato

Vicent Sanchis

Abans les venien de poble en poble i ara en fan estesa des de la televisió. Són elixirs, pomades o potingues amb mil aplicacions. Impotència o alopècia. "La purga del xato -cridaven els espavilats pel carrer-, que ho cura tot". Joan Saura l'acaba de descobrir. Enhorabona. Fa uns deu anys el president Pujol, que no volia arriscar-se al desgast d'una reforma estatutària, va demanar opinió a una colla d'experts i sabuts universitaris. Li van dir que el camí més recte per aconseguir autogovern i finançament ens venia revelat per l'article 150.2 de la Constitució. El dels Mossos. El que permet que l'Estat transfereixi competències pròpies als governs autònoms. Però aquesta drecera planteja un petit problema. És bilateral i depèn només d'un. És a dir, es fa entre dos però només si un vol. En el cas del PP, per exemple, Aznar hi va recórrer per ser president d'Espanya. Amb l'autoritat moral que té la dreta espanyola sobre la resta de la humanitat. En el cas del PSOE, senzillament, no ho farien mai. Els horroritza. Ara Saura ha descobert la purga del xato. El 150.2. I afirma que, si la sentència del Constitucional és adversa, "es mantindrà la contundència en el desplegament estatutari", aplicant-hi l'articlot en qüestió. Amb contundència, esperarem, després de la sentència, que ens creixi el pèl a la calba nacional.