• Imprimir

Aznar, un bull o dos?

Vicent Sanchis

Quan Aznar presidia el govern espanyol ens pensaven que li faltava un bull. Aquell senyor va entrar més o menys bé a manar. Com que no tenia prou suport parlamentari, va proclamar que parlava català en la intimitat -del WC- i fins i tot es va humiliar i va concedir -mai més ben dit- una entrevista a aquest diari, que fins a aquell moment havia considerat anatema. Amb el suport de CiU va transitar per la primera legislatura amb somriure de hiena i concessions -catalanes- diverses. Fins i tot va guillotinar Aleix Vidal-Quadras. Don Alejo -que es vol dir ara- ha demostrat que és com les sargantanes i que, si li tallen la cua, en fa una de nova, però la qüestió és que llavors va ser sacrificat perquè el catalanisme no fes més butllofes de les necessàries. En la segona legislatura, Aznar va fer el ple i va treure la cresta autèntica. Va voler tancar per sempre el mapa autonòmic -autonòmic per a ell- i una mica més i proclama la guerra tot solet a l'Iraq i a Andorra. Gran gesta va ser, en aquell moment vibrant i de tambor, la presa de Perejil, de la qual va quedar constància fotogràfica al despatx presidencial. Li faltava un bull? Ben segur! I ara n'hi falten dos. L'expresident fa cada dia mil abdominals per lluir quadradet xocolater a la platja. Que bèstia! Home, senyor Aznar, que ja no estem en l'edat! (Enveja a part.)