• Imprimir

A la tres

Vint anys de tortura a Sant Cugat

Salvador Cot / scot@avui.cat

Aquest vespre, a les vuit, si posen La 2 encara podran veure un informatiu fet en català, d'àmbit universal, amb capacitat per anar en directe a qualsevol lloc de la nostra geografia i amb més de vint anys d'experiència al darrere. Si no coneixen L'informatiu vespre, donin-li una oportunitat. És una bona alternativa.

Però cal afanyar-se, perquè TVE ha decidit tancar-lo durant tot el mes d'agost. En comptes d'oferir informació en català, connectaran amb alguna sèrie de la graella de Madrid. Aquest vespre, per exemple, els espectadors de fora de Catalunya podran veure una comèdia d'adolescents nord-americans que van a l'institut i tot això. Així que aquest agost tenim tots els números perquè ens col·loquin alguna cosa semblant.

Lamentablement per a aquest espai, la història de L'informatiu vespre sintetitza perfectament l'actitud general de l'Estat i la seva maquinària respecte al que sovint descriuen com a cuadrante nororiental de la Península als mapes on el temps és constitucional del tot. El cas és que, per mentalitat -potser exceptuant Pilar Miró-, qualsevol que hagi manat a RTVE s'ha mirat això de Sant Cugat i Ràdio 4 com una excepció estúpida que cal liquidar definitivament, sigui cara o barata.

Per això L'informatiu vespre ha estat, des de la seva primera emissió, la víctima predilecta de qualsevol cursa de bous, torneig de bàsquet o campionat de natació amb qui tinguessin un compromís els programadors de TVE. L'espai ha saltat tantes vegades, i de forma tan imprevisible, que ha estat del tot impossible que consolidés, no ja un públic estable, sinó la simple constatació que existeix.

Aquest estiu, amb la reducció a mínims històrics de TVE Catalunya i Ràdio 4, queda demostrat -una vegada més i per si algú encara en dubtava- què interessa i què no.