• Imprimir
• Enviar

EDITORIAL

Un no que deixa CiU a la intempèrie

Convergència i Unió, malgrat ser a l'oposició des del 2003, continua sent la força política amb més suport popular d'aquest país. El rol de la CiU d'Artur Mas ha continuat sent decisiu en qüestions clau, des de l'Estatut al recent pacte de país sobre l'ensenyament. A Madrid, encara manté un paper sovint determinant en la governabilitat de l'Estat amb un PSOE sense aliats estables. I les seves perspectives electorals són positives. Tot plegat és en bona part fruit de la seva aposta pel diàleg i la centralitat. Per això, no s'acaba d'entendre l'oposició frontal de CiU, sense cap matís, a un acord de finançament que pot suposar uns ingressos addicionals de 3.800 milions d'euros per a la Generalitat i que en els temps del peix al cove CiU hauria acceptat de bon grat. De molt bon grat.

Que CiU no s'hagi ensorrat en sis anys a l'oposició s'explica perquè no ha perdut el seu caràcter de força central, capaç de pactar amb gairebé tot el ventall d'actors polítics i socials. Aquest és un actiu irrenunciable per a Mas i per a CiU. Ni que sigui per això, resulta molt discutible que CiU arribi a titllar "d'il·legal" l'acord sobre el finançament. Un acord validat pel tripartit, però també per entitats de la societat civil, com la Cambra de Comerç, i la majoria del gran empresariat i els sindicats. Per tant, una bona part del que s'ha considerat el món més proper a CiU; en definitiva, el segment central del país.

L'acord de finançament té moltes llacunes. Les hauran d'aclarir els governs espanyol i català més enllà de les simulacions dels partits. I és preocupant que el pacte qüestioni l'Estatut allargant l'aplicació del nou model de tres a quatre anys. Però seria poc objectiu no reconèixer els avenços, tant en les xifres com en un model impulsat per la mateixa CiU amb l'Estatut, i que superen de llarg tots els que la federació va fer en la seva etapa de govern. L'acord s'haurà de complir, i serà obligació del govern, i de CiU, estar amatents perquè es compleixi. Però Mas ha d'avaluar el risc que corre CiU quedant-se a la intempèrie, autoexcloent-se del consens ens uns moments duríssims que demanen acords i no electoralisme. CiU ha de poder articular majories amb tot l'arc parlamentari. És la pèrdua d'aquesta capacitat el que li ha impedit governar i difícilment la recuperarà si cau en l'aïllacionisme estèril.