• Imprimir
• Enviar

EDITORIAL

Més diners per a més tard

Com acostuma a passar en política, no n'hi ha prou amb el sí o el no per respondre la pregunta. El finançament que s'ha pactat aquest cap de setmana és, efectivament, el millor tracte econòmic que ha rebut Catalunya des de l'època de Felipe González. Seran més diners i el sistema en el seu conjunt impedirà, de forma estructural, que es desboqui el dèficit fiscal que arrossega aquest país des de fa dècades. Això, en si mateix, ja és una dada important. Després es podrà discutir si se'n podria haver tret més o no, i si les projeccions que fan els partits (ERC, en especial) són realistes o depassen imprudentment qualsevol escenari probable.

Més dubtosa és la qüestió dels terminis. La solució final ha estat allargar un any la xifra màxima, més enllà del que diu l'Estatut en la seva literalitat. En aquest sentit, són raonables les queixes de CiU, que ha arribat a qualificar d'"il·legal" el nou pacte de finançament. Però, dit això, la federació nacionalista ha d'aplicar una mínima cautela a les seves declaracions, sobretot quan el suport a aquest acord ha anat bastant més enllà de les fronteres del tripartit. I això inclou els sindicats, les patronals i les cambres de comerç de Catalunya. Tot allò que s'ha vingut anomenant societat civil i que tantes vegades s'ha invocat com a referència davant les batalles partidistes d'aquests últims anys.

Ara queda l'aplicació de tots aquests recursos extra a l'economia catalana. En un context de crisi profunda, l'únic pal·liatiu en què coincideixen tots els experts és el diner públic. En això hi ha un consens unànime, des dels Estats Units fins al Japó, passant per Europa. Precisament, Catalunya ha tingut un dèficit crònic d'aquesta mena de recursos, que han anat drenant-se per traslladar-los a d'altres territoris. En aquesta ocasió almenys hi haurà un respir d'uns anys que haurà de servir per afrontar la crisi amb unes mínimes garanties d'èxit. I, de passada, els partits catalans haurien de prendre nota de com ha anat tot aquest projecte de negociació per no repetir els errors que s'han anat produint des de poques hores després de l'aprovació del nou Estatut. La pròxima negociació amb l'Estat ha d'afrontar-se des de la unitat i amb garanties.