• Imprimir

Riba amb nosaltres

Sebastià Alzamora

Ahir es va complir el cinquantenari de la mort de Carles Riba, que ha passat amb força més discreció del que hauria estat aconsellable. No ho dic per recriminar res a ningú: a mi, que sóc força despistat per a aquestes coses, també se m'hauria escapat l'efemèride si l'amic Sam Abrams no me l'hagués fet recordar, com explicava ell mateix en un molt oportú article que va publicar fa uns dies a la secció de Diàleg, dedicat a l'autor de Les elegies de Bierville. Tant Abrams com un seguit d'escriptors, lectors i estudiosos de Riba que entrevistava ahir Ada Castells (Malé, Guardiola, Cornudella, Triadú, Pessarrodona, Rafart, Pons, Miralles) coincideixen a subratllar la plena vigència i perdurabilitat de l'obra ribiana, per bé que els títols que la formen, com succeeix amb tants altres autors fonamentals de la literatura catalana, es trobin absents de les llibreries.

Em permeto afegir que no puc estar-hi més d'acord. La tasca intel·lectual i creativa de Carles Riba va ser ingent i el situa de ple entre els colossos de la nostra cultura, de manera que en la seva obra hi podem trobar multitud de motius que justifiquen la seva actualitat perenne. Entre tots, però, jo ara en destacaria un, i és el seu treball admirable amb la llengua catalana. En un país tan obsedit per tot el que té a veure amb la llengua, resulta xocant que no s'hagi volgut tenir més en compte el model que n'ofereix Riba a la seva obra. El trobaran als seus llibres de poesia, que per descomptat, i es digui el que es vulgui, són indiscutibles. Però també a la seva traducció de l'Odissea d'Homer, que mereix, al meu humil parer, ser considerada com un dels millors textos que s'han escrit mai en català. Riba no tan sols trasllada el gran clàssic grec amb fidelitat, meticulositat i respecte extrems, sinó que aprofita el text homèric per forjar-hi una llengua vital, tan exigent com oberta i imaginativa, que aprofita totes les seves potencialitats i exhibeix una riquesa expressiva que no s'esgota mai. Ni que fos només per aquesta traducció extraordinària, tots els que parlem i escrivim en català ja estem per sempre en deute amb Carles Riba: i, no cal dir-ho, la millor manera de saldar aquest deute és llegir-lo.