• Imprimir
• Enviar

Coses meves

Albert Om

FER

Fascinació per Suècia

Històricament, ens ha fascinat tot allò que ha vingut de Suècia. Primer van ser les sueques i els seus biquinis transgressors a la Costa Brava dels anys 60. Als 70, vam créixer veient Pippi Calzaslargas els dissabtes a la tarda i ballant Abba els dissabtes a la nit. Als 80, el president Pujol (i molts altres polítics catalans) van quedar fascinats amb el model socialdemòcrata suec. Als 90, Ikea ens va redecorar la vida i ens va convertir en república independent (de casa nostra). I els 2000 han sigut la dècada dels Larsson. Primer, el jugador de futbol que hem estimat més i amb menys motiu a la història del Barça, i ara la bogeria pels llibres de l'escriptor Stieg Larsson. Uns bestsellers que han aconseguit trencar amb el prejudici que si un llibre el llegeix molta gent és que ha de ser dolent per força. Potser és que a Catalunya per tenir l'èxit de públic i el respecte de la crítica, has de venir de Suècia. O de Polònia.

I per Formentera

Últim article de la primavera i ja fa un parell de setmanes que tenim anunci i cançó de l'estiu. Un 2x1. És l'anunci d'Estrella Damm ambientat a Formentera i el tema musical que hi apareix: Summercat, de Billy Vision and the Dancers, també suecs. A Formentera estan encantats amb la promoció que els ha caigut del cel. En canvi, ja he sentit les primeres queixes d'alguns catalans assidus a l'illa, a veure si allò s'omplirà massa i no s'hi podrà ni estar. Els entenc: hi ha llocs que vols anar-hi tu, però que no vols que hi vagin els altres. Tot això ha passat perquè Estrella Damm no s'ha esperat unes quantes setmanes a estrenar l'anunci. Si fos ara, estic segur que no haurien ambientat aquesta història d'amor a Formentera. Ho haurien fet a la T1, el nou centre del món.

Brots verds

Avís a les autoritats de trànsit: instal·lin avui i demà un carril addicional per entrar i sortir de la T1. Molts catalans aprofitaran aquest cap de setmana de temps incert per fer turisme interior i explorar tots els racons del nou aeroport del Prat. Són els primers símptomes d'un canvi de tendència turística. Hem passat del turisme de la desgràcia -el llac de Banyoles després de l'enfonsament de L'Oca, la farmàcia d'Olot després del segrest de Maria Àngels Feliu o el pantà de Sau després de la sequera- al turisme d'inauguracions. Algú diria -o dirà- que els brots verds també arriben a Catalunya.

Turisme terminal

I faran bé tots aquells que aquest cap de setmana visitin la T1 sense agafar cap avió. No hi ha plaer més gran que visitar un aeroport i no haver de volar. De cop, desapareix tot l'estrès que generen aquestes instal·lacions. Sempre que travesso la porta d'una terminal per anar a agafar un avió, penso en què em passarà de dolent. Sé que he de superar 10 tràmits. Com serà, que algun d'ells no em surti malament. Faran vaga els pilots, avui? O els controladors? Hi haurà overbooking al vol? Podré embarcar sense facturar la maleta? Passaré el control de seguretat? Han tornat a canviar la porta d'embarcament? M'hi cabrà el meu equipatge de mà, a dalt? Tinc temps d'esmorzar? Sortirà a l'hora l'avió? Em perdran la maleta? L'estrès habitual dels aeroports substituït aquest cap de setmana per la placidesa de passejar, dinar i comprar amb tota la tranquil·litat del món a la T1. Com aquell qui va a La Maquinista o a l'Illa Diagonal.

Setmana gran

El bàsquet és un esport que té uns seguidors molt incondicionals i uns altres -com és el meu cas- que només mirem els cinc últims minuts d'un partit o els cinc últims partits d'una temporada. Aquesta ha estat la seva setmana gran: primer, la NBA del Pau Gasol i dijous la Lliga del Barça. Setmana gran del bàsquet i culminació de l'Any Laporta. No recordo en la història recent d'aquest país un personatge que, en a penes sis anys, hagi tingut una entrada en escena tan contundent, una caiguda tan sobtada i una resurrecció tan espectacular.

Àngel de la guarda

"Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempareu mai, ni de nit ni de dia, no em deixeu sol, perquè em perdria". I així estem de perduts, sense el nostre àngel de la guarda. Durant tot l'any hi ha hagut una persona que ha vetllat per ordenar el nostre pensament col·lectiu. Algú, que sense que ell ho pretengués, ens deia què havíem de fer, què tocava dir i com ens havíem de sentir a cada moment. Ara fa tres setmanes que ens trobem orfes. Desemparats. On ets, Pep? Si estàs llegint aquestes ratlles, manifesta't. Digue'ns què hem de pensar de Florentino i els seus fitxatges, de les renovacions d'Eto'o i de Valdés, i ja, de passada, digue'ns també, Pep, si hem d'acceptar el nou finançament, ara que es veu que s'acosta l'acord, i com hem d'encarar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, ara que es veu que també hi haurà novetats imminents. Em fa por que passin moltes coses ara a l'estiu, quan tu no hi ets, i que jo no sàpiga què dir-hi.