• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Operació

Si més no en el moment d'escriure, sabem més coses de l'operació que es va fer ahir a Catalunya empesa pel jutge Garzón que no pas sobre els fets als quals responia. Per tant, falta informació per bastir opinions sòlides. Seria improcedent començar judicis paral·lels fins i tot abans de saber els fets. I amb la presumpció d'innocència vigent. Però és obvi que l'operació d'ahir, en ella mateixa, és una sacsejada extraordinària a la societat catalana, que tindrà un gran impacte acabin com acabin els procediments. Pel relleu de les persones detingudes, per les seves significacions polítiques diverses i per l'espectacularitat de l'operatiu.

Política

Fins ahir, a Catalunya, el debat sobre la corrupció era un debat entre partits. Però des d'ahir hi ha un debat nou: el del conjunt del sistema polític contra la no política, contra l'antipolítica. És la imatge global de la política el que rep la sacsejada. I és la política democràtica la que haurà de defensar-se i legitimar-se. Haurà de convèncer tothom que la política democràtica no és el lloc on fa niu la corrupció, sinó l'única manera d'administrar els interessos públics que genera mecanismes per combatre-la. Hi haurà feina. Caldrà fer-la junts. En aquest sentit, hauria de començar un període nou, menys automàtic i més lúcid.

Justícia

L'aparatositat de l'operació endegada pel jutge Garzón també pot afectar la imatge de la justícia, segons com es vagin produint els esdeveniments. En paral·lel a la política, també la justícia -personificada en aquest cas en Garzón- es juga la seva imatge pública, a través per exemple de la proporcionalitat entre les seves actuacions i les causes que les motiven. Es juga la imatge com una màquina capaç d'actuar amb contundència quan cal, però també de matisar i de diferenciar entre realitats diverses. Encara hi ha moltes preguntes. És aviat per respondre-les.