• Imprimir
• Enviar

Europa en vers

Sebastià Alzamora

Em ve a les mans un gros volum (gairebé mil tres-centes pàgines, índexs inclosos) titulat Mil años de poesía europea, que ha confegit el professor Francisco Rico amb la col·laboració de la poeta Rosa Lentini per a un segell del grup Planeta anomenat BackList, i que acaba d'arribar a les llibreries. Com que la faixa promet que es tracta de (traduesc) "l'antologia definitiva de la millor poesia europea", m'apresso, delerós, a consultar el llibre. I ai carai, a la primera cullerada, una mosca: dins tan magna compilació, de la poesia catalana només hi han tingut cabuda dos autors: Ausiàs March (amb cinc poemes) i Josep Carner (amb dos fragments de Nabí).

No entraré en consideracions sobre els dos poetes escollits: Carner continua sense interessar-me, però aquesta no és ara la qüestió. La qüestió és que trobo una mica gros que, en mil anys d'història, la poesia catalana mereixi, segons Rico i Lentini, una representació tan esquifida. De veritat no hi ha cap altre poeta en llengua catalana que sigui apte per formar part de tan selecta tria? No n'eren dignes Verdaguer, Maragall, Riba, Foix, Ferrater, Vinyoli, Espriu, Estellés o Blai Bonet, per citar-ne alguns? És cert que els autors de la tria adverteixen al preàmbul que l'antologia va adreçada "als qui no són lectors habituals de poesia", que han optat per incloure "un nombre reduït d'autors" per tal de poder oferir "una mostra relativament àmplia de cadascun", i que, sobretot pel que fa al segle XX, era impossible incloure tots els poetes que eren susceptibles de ser-hi recollits. D'acord, però fins i tot així sorprèn la gasiveria amb què és tractada la poesia catalana, sobretot quan es compara amb la més que generosa presentació de què gaudeix, vés quines coses, la poesia castellana.

En fi, sempre queda consolar-se en comprovar el tracte que s'hi dispensa a poesies tan riques com la polonesa (una sola autora, Wislawa Szymborska) o la portuguesa (que queda reduïda a Camões i Pessoa). Adreçar-se al públic que no acostuma a llegir poesia no hauria de voler dir indicar-li el camí de l'obvietat i de l'empobriment. Si aquesta és una visió global i comprensiva de la poesia europea, que baixi Goethe i ho vegi.