• Imprimir

BÚSTIA

La TDT

Ha arribat un punt en què desisteixo de voler veure certs canals de TDT. La manca de qualitat del senyal d'entrada fa que o no els vegi o que els vegi, com es diu aquí a l'Ebre, a estropades. Comprem descodificadors de TDT o televisors que ja els incorporen al preu d'un bon funcionament, no al preu d'un senyal en emissió de proves. Cal ser comprensius, però fins a un cert punt. Ara que s'ha anunciat que ja es pot tirar endavant la TDT de pagament, què passarà amb la recepció dels canals de pagament? ¿Continuarà fallant o, miraculosament, no hi haurà problemes?

Manel Zaera

Amposta

Pregunta a Jordi Argelaguet

L'article de Jordi Argelaguet del 14-4-2009 m'ha deixat confusa. No ens diu gaire clar qui, a parer seu, ha de tornar a governar Catalunya. Potser ens insinua que, decebuts pel govern tripartit (què a mi no m'ha decebut perquè ha fet justament el que calia esperar-ne, o sia, res), la "bona gent" de la qual jo, naturalment, sóc part, ens hem de decantar novament per la política de Senyor Esteve de CiU, que en temps pujolians va ser tan influent a Espanya. ¿Vostè creu, senyor professor, que hi guanyarem alguna cosa, sortint del foc per caure a les brasses? M'agradaria que ens suggerís a la "bona gent" i als "carallots" una solució més engrescadora perquè, si no, ja sap què passa: ens abstenim.

Rosa Jordà i Tomàs

Barcelona

Viatjar com a català

Hi ha qui quan surt del país s'oblida del que predica quan és a casa. Hi ha molts nacionalistes que quan viatgen a fora es rendeixen i obliden que són catalans. D'altres, en canvi, mai no ho obliden i aprofiten la distància per internacionalitzar la causa. Aquesta Setmana Santa he viatjat a la Xina amb una petita colla de catalans, entre ells grans nacionalistes que han aprofitat per explicar fora el que passa a casa. Mentre aquest grup de catalans entraven a Hong Kong i a Macau omplint els papers d'immigració, un català es venia al govern de Zapatero. Els turistes escrivien "nacionalitat catalana" al full d'immigració, s'arriscaven a no poder entrar al país i perdre les seves vacances, però per què autoretallar l'Estatut si més del 90% dels catalans identifiquen Catalunya com a nació? Així ho van fer, amb un passaport imposat, granatós i espanyol, van apostar per Catalunya i només aquest fet els va fer feliços. Mentrestant, l'eurodiputat Ignasi Guardans signava un contracte amb Espanya per fer-se càrrec de l'Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del ministeri de Cultura espanyol. És trist que Guardans treballi per a Espanya, però no és trist que en temps de crisi econòmica un pare de família accepti una feina adversa. El que és penós, brut i trist és que Zapatero aprofiti que Guardans no té bona relació amb CiU -no tornarà a repetir a les llistes europees- i faci servir el ministeri de Cultura per atacar Convergència i Unió. Si Zapatero volia proximitat amb la federació, el que se li ha de donar és l'esquena i puntada de peu.

Lluís Feliu i Roé

Sant Cugat del Vallès

Felicitació a les seleccions

Voldria felicitar els integrants de les seleccions sub-16, sub-18 i sub-21 d'hoquei herba per l'èxit aconseguit en el 4 Nacions disputat a Sevilla el cap de setmana passat. Veient els resultats i la quantitat de fitxes existents d'aquest esport, podem qualificar-ho d'èxit rotund. Llàstima de la poca o nul·la cobertura mediàtica d'un esport que sí que dóna medalles. Aquest èxit ens omple d'esperança. Felicitats, campions.

Albert Usé

Sant Cugat del Vallès

Contra Déu i la religió

Ja no em ve de nou el tret anticlerical de molts col·laboradors del nostre estimat diari. Tothom ho ha pogut comprovar, darrerament, amb el suc que han tret d'unes paraules del Papa sobre la sida i els preservatius, tretes de context i fins tergiversades. Fa poc, Isabel-Clara Simó escrivia un article sobre el Vaticà realment antològic. Endavant, admirada escriptora! L'AVUI també dedicava tota una pàgina a una entrevista amb Juan Eslava Galán, escriptor, que exhibia sense vergonya la seva ignorància i el seu desconeixement dels estudis que s'han fet ja fa anys (sobretot en l'àmbit anglosaxó) des dels diversos vessants científics, inclosa la neurologia, sobre la religió, el seu sentit, orígens i significació antropològica, i donava carn a la fera amb els tòpics més tronats, però que sempre són rendibles. Em sap greu pel descrèdit que això comporta per al nostre diari, que estimo i que llegeixo cada dia des del primer número. Encoratjo els que hi treballeu a continuar endavant. Però introduint-hi, on cal, algunes correccions.

Josep M. Totosaus

Barcelona

Xirgu, recordada

De l'article de Juan Carlos Olivares Margarida in memoriam (AVUI el 30 de març), estic d'acord amb el poc record que la ciutat de Barcelona té per aquesta insigne actriu que queda palès amb la situació vergonyosa del seu monument davant el Teatre Romea. Discrepo, però, que només l'actor Albert Closas s'hagi recordat d'ella. Des de la temporada 1972-73 la penya teatral Carlos Lemos concedeix el Premi Margarida Xirgu a la millor actriu de l'escena catalana o espanyola. Grans actrius, com Núria Espert, María Jesús Valdés, Rosa Maria Sardà, Anna Lizaran i Emma Vilarasau han rebut aquest guardó. L'acte de concessió del premi se celebra anualment a l'Institut del Teatre i en els últims anys té la col·laboració i el suport de l'Ajuntament de Molins de Rei, població on va néixer Margarida Xirgu. No cal dir que el senyor Olivares està convidat a assistir a aquesta modesta aportació anual a recordar el nom de Xirgu.

Isidre Clapés i Andreu

Barcelona