• Imprimir
• Enviar

BÚSTIA

La curiositat de Javier Sierra

En el número 80 del suplement Plaers d'AVUI hi trobem un article sobre els grans enigmes de la història. L'investigador Javier Sierra declarava que "no ens hem de creure la història a priori, l'hem de qüestionar i cercar en els petits detalls les pistes que en ajudin a trobar nous camins". En el gravat en color de Théodore de Bry (1596) sobre l'arribada de Colom a Amèrica que il·lustra aquest article s'hi veu clarament que les banderes de les caravel·les no són les de Castella i Lleó sinó les de Catalunya i Aragó. ¿Aquest no és un detall que hauria d'haver motivat la curiositat de Javier Sierra i de tots aquells que no qüestionen una història oficial que continua parlant d'un Colom genovès i d'un descobriment patrocinat per Castella? ¿La presència de banderes catalanes en uns gravats d'època relatius a aquests fets no és un fet prou significatiu per obrir una investigació seriosa sobre la veritable nacionalitat de Colom i la dels impulsors de l'empresa? ¿O és que la veritat només suscita curiositat científica quan afavoreix interessos espanyols?

Jordi

Torredembarra

Els doctorands de la UB

El març del 2008 vaig inscriure el meu projecte de tesi doctoral a la UB sense que ningú m'advertís que fins al moment de llegir la tesi hauria de pagar cada any una matrícula de prop de 200 € en concepte de "tutoria de tesi" (sarcàstic nom, atesa la quasi nul·la relació del doctorand amb la seva facultat un cop obtingut el DEA). Si no ho fas (cosa perfectament possible perquè ningú te'n diu res), en el moment de llegir la tesi et cobraran, amb recàrrec!, tots els endarreriments. Sense la presentació d'aquesta matrícula, la biblioteca de Filosofia, Geografia i Història no em deixarà llibres en préstec (hi ha res que pugui necessitar més un doctorand?).

Per contrast, la biblioteca de la UPF (el fons de la qual, per cert, és bastant millor) pel sol fet de ser membre de la UB em deixa els llibres que vull sense exigir-me ni un cèntim. (En expressar-los el meu agraïment, van contestar-me que totes dues són universitats públiques.)

Un concepte elemental de la cosa pública que la UB, aparentment més eficient en la pràctica del lladronici institucionalitzat que en la universalització de la ciència, no sembla haver ni ensumat. Vet aquí el perquè del seu progressiu descrèdit.

Rosa Sala Carbó

Barcelona

El principis d'Unió

Llegeixo la carta de Feliu i Roé de Sant Cugat del Vallès del 12 de febrer. L'actual federació de CiU té un programa consensuat -amb les aportacions de CDC i d'UDC que responen als seus propis principis- que presenta en totes les eleccions del nostre país, i en cap d'elles es compromet a defensar la independència. A la federació hi ha persones que defensen la independència, i n'hi ha que no. Ambdues posicions han de ser respectades, per CiU, i per la ciutadania, com a expressió democràtica d'una força política que ha demostrat la seva estima i el seu treball per Catalunya. En el cas particular d'Unió, des de l'any 1931 continuem essent fidels als principis fundacionals.

A més, vull dir-li que, en la roda de premsa de dilluns després de la reunió del comitè de govern d'Unió, en ser preguntat per la manifestació dels 10.000 a Brussel·les, vaig dir que tenien tot el meu respecte: els organitzadors, els participants, i les idees que defensen. Però que CiU no té en el seu programa electoral la independència de Catalunya. Vaig afegir que avui CiU es concentra a treballar per resoldre la crisi, que era i és la principal preocupació dels ciutadans.

Josep M. Pelegrí, secretari general d'UDC

Barcelona

Fílies i fòbies de CiU

Felip Puig passa per ser el més catalanista dels capitostos convergents. Però ja al seu dia va ensenyar les cartes quan va dir que ell no era cap integrista i que parlava en castellà amb catalans de tota la vida. Ara rebla el clau i arremet en una entrevista contra la llei del cinema perquè no toca. ¿Les fílies i fòbies de CiU passaran sempre al davant dels interessos del país?

Miquel Salip i Serrei

Sant Boi de Llobregat

Recordant Brussel·les

El dissabte 14 de març, esmorzant al bar del meu barri, recordava amb joia i una mica d'enyorança la manifestació del dia 7 a Brussel·les. Quan, en obrir el diari per la pàgina de la Bústia, vaig veure la carta del Sr. Jordi, vaig pensar que per fi llegia el que jo vaig viure a Brussel·les. No era un somni.

Gràcies, amic Jordi, per haver-nos transmès amb paraules l'esperit de Catalunya que es respirava a Brussel·les.

M. Rosa

Barcelona

Gràcies, Jan

El juny passat, quan els resultats esportius no acompanyaven, tot era culpa del president. Ara, que els resultats funcionen com mai a la història, sembla que en Laporta no hi tingui res a veure. Ni tampoc en Txiki, per haver arriscat per Guardiola. La coherència i el barcelonisme d'alguns comencen a trontollar. A diferència del president, pocs van ser els mitjans de comunicació i periodistes que van aguantar i van resistir enfront de l'envestida mediàtica que volia fer fora Joan Laporta. Aquest estiu li van dir de tot, barra lliure d'insults, intoxicacions i mentides. El seu únic problema era ser catalanista, no vendre's a cap lobby de poder i no renunciar a l'estil que cada cap de setmana disfrutem.

Seria de justícia que tota la gent que fa uns mesos es volia carregar l'actual projecte demanessin perdó. Van estat a punt de carregar-se la temporada en què estic disfrutant més de la meva vida. Gràcies, Jan, per resistir. Aquest any sí!

Marc Cros i Amigó

Reus