• Imprimir

Passa-ho!

LA REALITAT D'ARA MATEIX

Iu Forn

Escena succeïda al supermercat d'un centre comercial d'una ciutat catalana. Un home d'uns 45 anys arriba a la zona de caixes amb un carro ple de llet, arròs, llegums, pasta, iogurts i productes d'higiene de primera necessitat. Amb un to amable i educat s'adreça a una de les caixeres i li diu: "Porto aquest carro ple de menjar per als meus fills, però no te'l puc pagar. Crida a seguretat o a algun responsable de l'establiment, però la meva intenció és endur-me'l".

La noia, totalment sorpresa, li diu a l'home: "Mira, jo no et puc deixar marxar sense pagar el menjar, ho sento molt però m'hi jugo la feina". "No, si ho entenc perfectament -l'interromp ell-, per això et dic que cridis algú de seguretat o algú del supermercat perquè ells hi trobin una solució. Fa mesos que estic a l'atur, no cobro cap subsidi i haig de donar menjar als meus fills. O sigui que jo m'enduré aquest carro". La caixera, molt nerviosa, despenja un telèfon, marca uns números, parla amb algú i penja. No han passat ni 30 segons que apareix una noia amb vestit jaqueta acompanyada de dos membres de seguretat d'una certa corpulència. L'home li explica el cas. La noia del vestit jaqueta li diu que l'entén perfectament, que potser ella en una situació semblant faria el mateix, però que no el pot deixar marxar sense pagar el contingut del carro. El tema ha entrat en un carreró sense sortida. Un client que ha seguit tot el que succeïa li diu a la caixera que compti el que hi ha al carro, que ja ho paga ell. Una noia que és a la cua que s'ha format a la caixa diu que ella en paga la meitat. Un matrimoni aporta 10 €, una dona gran 10 més, la caixera en posa 5... el carro està pagat i encara sobren diners.

Molt bé, és un gest solidari molt bonic i que emociona, però i el dia que s'acabin les bones maneres i la gent, desesperada, no es conformi a demanar educadament endur-se a casa seva un carro ple de menjar. Llavors, què passarà?