• Imprimir

A la tres

Però què aplaudien ses senyories?

David González

Al crit de "No dimito, pues claro que no dimito", la setmana passada, el ja exministre de Justícia va utilitzar una vegada més una compareixença al Congrés de Diputats per disparar a tort i a dret contra el PP com a responsable i última mà negra de tots els mals del món mundial. El PP ho fa de pena, i Mariano Rajoy ho està fent de pena en l'assumpció de responsabilitats -ni que siguin etèriament col·lectives- amb l'assumpte de l'espionatge i el cas Gürtel. A aquest pas, la dreta espanyola -que és tant escopeta nacional com Bermejo, ja ho sabíem- s'homologarà a l'europea en el segle XXIV i Zapatero, sense una oposició digna de tal nom, podrà jubilar-se a la Moncloa. Però, tornant a l'escena de Bermejo al Congrés, em fascina l'actitud de la bancada socialista, aplaudint i victorejant el ministre -el ministre que caçava sense llicència; el ministre a qui els jutges per primer cop en la història li van fer vaga-, com si es tractés d'un José Tomás o un Cordobés qualsevol en plena faena. Què faran ara els tan sol·lícits diputats (i diputades) del PSOE que li reien les caceres a Bermejo? ¿Pensaran que ZP s'ha subscrit a El Mundo i deixaran de comprar El País? ¿O li regalaran una montería de comiat, al Serengeti, al ministre sacrificat? Trist paper el de molts diputats i diputades -i no ho dic només pel Parlament espanyol: al nostre hi passa si fa no fa el mateix- sempre a punt per fer-li de claca al líder, al conseller o al ministre de torn, encara que estigui més cremat que la pólvora de Bermejo. Però, en fi, suposo que aquesta vegada Zapatero s'ha vist ben negre -i no només per la vaga de togues caigudes-. Ves per on, el cessament encobert del ministre caçador li permetrà satisfer uns quants vots insatisfets a Euskadi i Galícia i intentar que el nou ministre, Fran Caamaño, posi fil a l'agulla en l'embolic de la justícia, que, més enllà de caçar peperos amb bales calibre Garzón, era del que es tractava.