• Imprimir

BÚSTIA

Descansa, Eluana

Finalment la providència -o el destí- han acabat amb el teu calvari i el de la teva família, sense donar temps que les maquinacions d'un govern estrambòtic i histriònic i una cúpula eclesial obscurantista i cruel -el Vaticà- hagin pogut impedir el teu descans.

Gràcies a Déu i a un poder judicial independent i coratjós, s'ha acabat amb el no viure vivint d'una persona en estat vegetatiu irreversible i de la seua família, assetjada per obligar a perllongar una agonia del tot inhumana.

Els que no trobaran descans ni assossec seran els qui han intentat manipular el patiment de la família Englaro, a favor dels seus interessos polítics més inconfessables -Berlusconi- o de la intangibilitat dogmàtica de les seues creences -el Vaticà.

Marc Antoni Adell

València

Ni consentits ni porucs

L'últim article del Sr. Salvador Cardús (13 de febrer) acusa els sindicats (i suposo que també el professorat) de "consentits i porucs". Es veu que està de moda això d'insultar l'ensenyament públic i el seu professorat.

El Sr. Cardús, per començar, podria informar-se abans de fer les seves afirmacions: en cap comunicat ni declaració dels sindicats hem dit que el motiu de la vaga és la proposta de canvi de calendari. De fet, mai ens hem negat, més aviat al contrari, a discutir sobre com racionalitzar millor els temps escolars. Tampoc són certes les reunions quinzenals que, segons aquest senyor, manté el departament amb els sindicats, i menys cert és encara que les reunions que tenim els representants sindicals permetin cap mena de control, més aviat tot al contrari: el departament pren nota del que diem i res més. D'altra banda, no entenc com el Sr. Cardús no comprèn que fer més hores lectives va en contra de la qualitat de l'educació. I si no, com s'explica que el professorat de la universitat faci la meitat d'hores lectives o menys que el professorat de secundària? Suposo que no deu pas ser perquè són tots uns ganduls, sinó perquè es considera que una classe de qualitat costa molt de preparar. Doncs, Sr. Cardús, això també val per a primària i per a secundària. D'altra banda, en moments d'atur, fer hores extres implica sempre més atur i això se suposa que un sociòleg ho deu ben saber. El Sr. Cardús pot opinar el que vulgui sobre els sindicats, només faltaria!, però el que no és ètic és que difongui informacions falses i tendencioses per poder justificar el seu menyspreu.

Rosa Cañadell Pascual, portaveu d'USTEC-STE

Barcelona

Rèplica

En la crònica del divendres 13 de febrer signada des de Brussel·les per Albert Segura i titulada "Montilla fa arribar a Brussel·les el malestar amb Pöttering perquè no va voler reunir-se amb ell" es fa referència a un hipotètic funcionari que atribueix, entre d'altres, a la meva persona la responsabilitat que el president Pöttering no s'entrevistés amb el president de la Generalitat, Josep Montilla.

Vull deixar molt clara la falsedat d'aquesta atribució, ja que en la visita del president del Parlament Europeu a Barcelona no hi vaig tenir res a veure que no fos la seva presentació en un acte. Més greu em sap particularment la hipotètica informació del funcionari, ja que en la meva trajectòria política, les meves relacions amb líders polítics internacionals han estat sempre al servei de Catalunya i del govern que la representa, sigui quin sigui el partit que, conjunturalment, exerceixi la potestat de governar.

Josep A. Duran i Lleida

Barcelona

La salvació de les pimes

La majoria d'empreses petites que les estem passant magres per culpa de la crisi són absolutament viables i fins ara solvents. Per això, si el govern de debò vol salvar aquest col·lectiu de pimes ho té molt fàcil.

La majoria de pimes tenen deutes en immobilitzat o maquinàries en forma de lísings que es paguen actualment als bancs amb interessos del 5% i el 7%, i la resta són deutes a proveïdors que no tenen més remei que esperar que hi hagi liquidesa per cobrar.

El govern, demanant informes al Registre Mercantil o a companyies asseguradores, pot saber perfectament quina empresa ha estat solvent i viable fins ara i quina no.

Crec que el deute mitjà de les pimes, entre maquinària i proveïdors, difícilment deu passar dels 200.000 euros. D'aquesta manera, si el govern destinés directament a les pimes 15.000 milions d'euros, podria fer préstecs de 200.000 a 75.000 euros a les pimes a l'interès de l'Euribor.

Amb aquests diners, que s'haurien de tornar directament a l'Estat, les empreses podrien cancel·lar totalment els préstecs, lísings o deutes que tenen amb bancs i proveïdors de cop i sanejar-se elles, els bancs i resta de creditors, i a sobre l'Estat recupera la inversió més els interessos de l'Euribor.

Això seria una solució eficaç, ara cal veure què és el que farà el govern.

Medir Alfonso Rius

Palau-solità i Plegamans

Tres preguntes al president

Per què el president Montilla manté tots els catalans discriminats respecte als ciutadans d'altres autonomies amb l'impost de successions, ja que, podent-lo eliminar o disminuir, no ho fa?

Per què el màxim responsable del PSC permet que l'Ajuntament de Barcelona, governat també pel seu partit, apugi el cost dels serveis públics per sobre de l'IPC?

Per què tant el PSOE com el PSC no es cansen de dir que primer són les polítiques socials i serveis bàsics, però també els han apujat per sobre de l'IPC?

Del seu lema, que va ser Fets i no paraules, potser compleix no dir gaires paraules, però els fets tampoc es veuen gaire, sobretot en les coses bàsiques.

Lluís Castells Ribas

Barcelona