El pitjor de la informació -i les fotografies- que oferia ahir El Mundo no és l'aroma inevitable d'Escopeta Nacional que desprenen els caps de setmana de Baltasar Garzón i Mariano Fernández Bermejo. No. El pitjor és que, a Madrid, això és normal. No pas entre els centenars de milers de gent que es lleven d'hora per anar a pencar, sinó entre aquesta jet set político-judicial que es considera més propietària que dirigent de l'Estat.
Són uns pocs milers de persones que van saltant, de generació en generació, pels millors càrrecs de Madrid. Tant se val si es tracta d'un ministeri, un institut oficial, un òrgan judicial o una empresa monopolística. Hi trobareu els mateixos cognoms mentre passen els anys, i els règims.
De tant en tant, a aquesta casta s'hi afegeixen els fills dels delegats provincials, com és el cas de Fernández Bermejo, que comparteix amb José Bono l'ascendència falangista. O alguns funcionaris espavilats de províncies, com és el cas de Baltasar Garzón.
I quan hi són, com sap el gran Sazatornil, busquen que un català els pagui la cacera i el cortijo. Sempre a canvi de res.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |