• Imprimir

Passa-ho!

HI HA RISC D'UN ESCLAT SOCIAL?

Iu Forn

Permeti'm que em presenti: sóc un dels 223.000 catalans (i prop de dos milions d'espanyols) que d'aquí a final d'any estaran sense feina i no cobraran cap prestació per atur. Amb sort, alguns cobrarem algun petit subsidi assistencial, però, bé, no cal que li digui els imports d'aquests ajuts, oi?

Jo tenia una petita empresa i, a base de treballar molt, les coses ens van començar a anar relativament bé. Tant, que la meva dona va deixar la fàbrica i va venir amb mi per dur la part administrativa. Amb la crisi van arribar els impagats. Al principi, pocs, però la cosa va anar a més. En dos mesos vaig trobar-me amb un deute de 80.000 euros. Sembla una misèria, oi? Doncs per a la meva empresa era una milionada. Sense aquests diners no vam poder afrontar els crèdits que teníem demanats per comprar el material necessari per continuar servint als clients. I com que havíem posat el pis com a garantia, el vam perdre i ens van desnonar. Com a autònom, no tinc dret a res, però és que, a més, estic en una llista de morosos, amb la qual cosa no tinc cap possibilitat de refer-me. Amb els pocs estalvis que ens queden, ara estem pagant un petit pis de lloguer. Quan se'ns acabin aquests diners, ens faran fora.

Però això no és el que em preocupa, no. El que no em deixa dormir és la pobra gent d'això que anomenen "sectors clau". Ara fa dies que estan calladets, però espero que aviat tornin a tallar autopistes reclamant els seus llocs de treball. Em sabria tant de greu que els perdessin, amb la seva indemnització i els seus dos anys d'atur. Ei, que si cal, la meva família i jo ens manifestarem a favor seu. I espero que els altres 222.998 catalans que no cobrem cap mena de subsidi també vinguin. Ah, i sobretot, que el govern injecti molts diners a les seves empreses. Cinc mil treballadors dels sectors clau són molt més importants que 223.000 desgraciats com jo que per no fer, no fem ni por social... o potser aviat sí?