• Imprimir

A la tres

Enverinats per la llengua

Xavier Bosch / Director

Ja hi tornem a ser. En tres dies, tres noves polèmiques lingüístiques absolutament estalviables. Sap greu que, en dos dels casos, els protagonistes siguin el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Martí, i el periodista que converteix en èxit tot el que pensa, Toni Soler. L'un demana que tot comunicador empri bé la llengua del seu mitjà, i si no, que faci una funció diferent. L'altre, de promoció del seu llibre Amb llengua o sense, fa una descripció de la realitat de cohabitació de les llengües a Catalunya. Dins del context s'entén què vol dir, però també és veritat que permet fer el titular que "hi ha discriminació del castellà a Catalunya". Sembla, doncs, que doni la raó a la caverna mediàtica de sempre. O, si més no, els dóna carnassa. O, pel cap baix, arguments. Ves per on, però, que tenim l'alta cultura i la cultura de masses usant el mateix patró. Martí i Soler diuen una cosa i, l'endemà, veient la forrolla mediàtica que fa, la rectifiquen a corre-cuita. És a dir, tiren aigua al vi de les seves pròpies opinions per si a algú els han semblat massa fortes o socialment incorrectes. Al final, entre uns i altres ens acabarem creient que hem de demanar perdó per parlar en català a Catalunya i per exigir una cosa tan lògica com que els professionals que tenen la llengua com a matèria primera de la seva feina en facin un bon ús. La tercera polèmica era més previsible. La paròdia que Ciutadans ha penjat a YouTube converteix deu minuts de la pel·lícula Casablanca en una Catalunya on el segon tripartit "discrimina la meitat de la població per parlar en castellà". Fins al punt que es deté la gent que no diu bé els pronoms febles. Aquest vídeo és l'últim espeternec d'una formació política que, en comptes d'arguments, té una obsessió que ja no els és prou rendible electoralment. Segons els estudis del CEO d'ahir mateix, sembla que en els propers comicis no podran continuar al Parlament. Ni despullant-se.