• Imprimir

BÚSTIA

L'estació de Manresa de FGC

En relació amb la carta publicada el 20 d'octubre sobre l'estació de Manresa-Viladordis dels FGC, les obres que hi ha executat el departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) han suposat l'eliminació de les barreres arquitectòniques existents i una millora de l'accessibilitat.

Entre les diferents actuacions que s'hi han dut a terme, s'ha instal·lat un ascensor que comunica el carrer i l'andana i es millora així la connexió, que abans es realitzava únicament mitjançant escales fixes, i es permet l'accés a l'estació a persones de mobilitat reduïda, d'acord amb la normativa vigent. No obstant, existeixen col·lectius de discapacitats com el que s'esmentava en l'escrit que requereixen mesures addicionals adaptades a les seves necessitats específiques. En aquest sentit, FGC s'ha posat en contacte amb l'Associació de Familiars i Afectats d'Esclerosi Múltiple i Discapacitats Físics de la Catalunya Central (AFAEMDFCC), amb els quals ha concertat una visita a l'estació per tal d'analitzar la seva problemàtica i trobar-hi una solució. D'altra banda, els trens que circulen per les línies de Ferrocarrils de la Generalitat disposen d'una porta que s'adequa a l'alçada de les andanes per tal de permetre l'accés als vehicles a les persones amb cadira de rodes. Des de FGC es comprovarà periòdicament el compliment d'aquesta prescripció a l'estació de Manresa-Viladordis i, en cas contrari, es realitzaran les correccions pertinents.

Manel Villalante

Director general de Transports Terrestres del DPTOP

Crisi? Ja era hora

Deu, disset, trenta-una, setanta, tres-centes o totes les excepcions que es vulguin, però ben segur que els problemes econòmics faran que molta gent (la gent jove, especialment) s'hagi d'espavilar, aprofitar les neurones que tingui, fer funcionar la imaginació, aprendre a arremangar-se i, a més de trobar gust per la feina ben feta i saber valorar el propi esforç, sabrà reconèixer la incompetència, menysprear la manca d'ètica, rebutjar l'estupidesa i la mentida, fugir de la ignorància i de la incapacitat. Amén.

Germà Marx

Calella

EpC: la punta de l'iceberg

La comunitat educativa a València -i a tot el territori- està en peu de guerra. Raons? Moltes: el sistema educatiu que impulsa (?) la Generalitat valenciana no va ni cara al vent. Imprevisions i pedaços en el pla d'estudis, falta de dotacions de personal docent, aules prefabricades en quantitats industrials i ara l'espectacle de l'educació per a la ciutadania -EpC, en anglés Citizenship-, que no és sinó la punta de l'iceberg d'un sistema escolar en fallida: el del PP valencià. El sainet muntat pels populars locals només per portar la contrària al govern de l'Estat resulta patètic: com que ja no poden escapar-se d'introduir l'EpC, han fet i fan tots els malabarismes possibles per boicotejar-la. Es trauen de la mànega l'ocurrència progre de fer-la en anglès, amb traducció simultània. Resultat? Farsa garantida i riota general. O siga, desprestigi total del que hauria de ser l'eix vertebrador de la dimensió humana i formativa dels nostres infants i joves. ¿No deu ser això el que pretenen el govern valencià i els seus corifeus?

Marc Antoni Adell

València

Dimecres a l'Ateneu

Va ser una explosió d'amics i de companys. Ho vivia confós i torbat; l'Ateneu ple a vessar, i a la sortida o al pati amb l'inevitable cava, resultava que pràcticament coneixia tothom. No tenia cap micròfon a mà, però si m'hagués estat possible i davant l'afecte i l'entusiasme, hauria començat prescindint de la inevitable fotocòpia de regraciaments que s'han de donar davant d'actes tan generosos, hauria dit: que acollia aquell acte gairebé forassenyat amb gent que fins i tot quedaven a la porta, que m'havien escollit com una representació d'allò que alguna vegada n'hem dit formigues subterrànies. I hauria llegit el nom de vint-i-quatre imprescindibles col·laboradors que sempre havien anat amb mi, i jo amb ells, encara que aquesta llista ho era tot menys una manera escaient de començar una intervenció. Tanmateix, no em puc estar d'escriure els tres primers i els tres últims de la llista: Pere Artís, Enric Borràs, Teresina Clota, i els tres últims, Rosa Paretó, Maria Plubins, Lluís Puntís, ordenats per ordre alfabètic. I crec que hauria acabat amb alguna cosa com ara aquesta: "Només podem parlar d'esperança si som capaços dia a dia de viure a tot risc treballant per la independència de Catalunya".

Ermengol Passola

Barcelona

L'himne espanyol

Comentava en certa ocasió el senyor Rajoy el seu desig que es posés lletra a l'himne espanyol. S'han publicat diverses lletres a la premsa i sembla ser que no han satisfet. Els francesos canten un himne preciós, La marsellesa, perquè van ser els de la ciutat de Marsella els qui el van compondre, i va agradar a tot França. Relatava una senyora francesa molt culta: si a Espanya es compongués un himne nacional, per exemple a Sevilla o a Barcelona o en una altra ciutat, no es diria ni La sevillana ni La barcelonesa, s'hauria de dir La madrilenya. Té gràcia, la cosa.

Ángel Quintano García

Barcelona

Contaminació ambiental

Aquests últims dies els mitjans s'han fet ressò del descens dels índexs de contaminació a l'àrea de Barcelona. Dir que això es deu a la implantació del límit de velocitat a 80 km/h és una informació parcial, ja que també s'ha de dir que, per la crisi econòmica, també han disminuït de forma important la circulació de vehicles i l'activitat industrial, que afecten, i molt, la contaminació mediambiental. Cal que les informacions siguin objectives i no interessades.

Antoni-Joan Gili

El Prat de Llobregat