• Imprimir

Trossos

Vicenç Villatoro

Companys

Quan Josep Maria Forn va titular la seva pel·lícula Companys, procés a Catalunya, ho va deixar perfectament definit i resumit. El franquisme va jutjar i assassinar Companys perquè era el president de la Generalitat. Certament, Companys, a més, tenia una trajectòria política i vital, unes idees, un partit, uns encerts i uns errors de gestió. Però si n'hagués tingut uns altres, l'haurien afusellat exactament igual. Era l'home del Sis d'Octubre i del 19 de juliol o de moltes altres coses. Però el van jutjar i matar per ser el president de la Generalitat escollit pels catalans.

Anul·lació

Aquesta voluntat de matar un símbol és específica d'aquest cas. I per això em fa l'efecte que la revisió del procés a Companys hauria d'haver tingut un tractament també específic i excepcional, al marge de les previsions genèriques de la llei de la memòria històrica. Aquí no es tracta per damunt de tot de reconèixer una trajectòria política ni de retornar l'honor familiar i personal. Certament, la família hi té tots els drets, només faltaria. Però la revisió en democràcia del procés a Companys, precisament pel seu caràcter institucional i simbòlic, hauria hagut de tenir un protagonisme institucional i una resolució simbòlica, que al meu parer no hauria de passar per cap tràmit ni sol·licitud, i que no pot acabar d'altra manera que amb l'anul·lació del judici.

Judici

El procés a Companys és el procés al president de la Generalitat, pel fet de ser-ho. Tota la resta queda per sota, és de més a més. Entendre-ho així ens allibera, a més, d'una possibilitat real i injusta: la de generar a hores d'ara una mena de segon judici a Companys, entre els qui voldrien que el seu assassinat servís d'aval a una mena de beatificació laica en què tota la seva gestió seria enaltida i els qui voldrien vincular el procés i la sentència precisament amb aquesta gestió, amb els errors o les falles que podria haver comès. La gestió política de Companys és controvertida. La ignomínia del seu assassinat, no. No hem de segrestar la gestió de Companys de la recerca i el judici dels historiadors. Però no el van matar per això. El van matar pel que representava i encarnava. Van matar un símbol.